La veritat d’unes mentides

Deu ser per compensar que els preus pugen, que les paraules van de rebaixes. En termes lingüístics en diuen “eufemismes”, terme que significa literalment “parlar bé”, en el sentit de parlar de manera que soni o quedi bé, més que no pas bonic o correcte. Tradicionalment s’han emprat per evitar termes que descriuen realitats desagradables.

Allò de dir “perdre la vida” en lloc de morir, o “una llarga malaltia” en lloc de càncer. A voltes, l’eufemisme és una forma irònica, hipòcrita i falsament polida d’al·ludir a realitats sensibles, com ara quan diem “dona de la vida” o “que fa enraonar” per prostituta i adúltera, respectivament. El seu ús s’ha generalitzat amb la finalitat directa de dir una cosa diferent a la que es vol dir, això és, d’atenuar, encobrir, dissimular i, en general, d’enganyar.

Exemples, en trobem a borrassades: regularitzar la plantilla per acomiadar treballadors, neutralitzar per matar, material per a adults en lloc de pornografia, regular un ús per prohibir. La CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), al seu manual d’ús per als periodistes de la casa recomana que no s’usin tòpics, com ara llençar la tovallola, en lloc de rendir-se i eufemismes, com els mencionats més amunt. El manual, és clar, expressa un ideal comunicatiu que és molt lluny de complir-se tant a la Corporació com a les conselleries i el Govern.

La llengua de fusta, però, no és patrimoni de la política, sinó que s’ha generalitzat. Ja som una societat que no diu les coses pel seu nom, però alhora pregona els ideals de la transparència i de la veritat. Així que la solució de compromís, aplicable arreu, és també doble: d’una banda s’oculta (sense mentir) allò que no interessa dir, i de l’altra es passa el ribot a les paraules o directament se les substitueix per tal d’entelar el seu significat, sense arribar a mentir del tot.

Però suprimir la veritat, ocultant-la, també és una forma de mentir, i quan es descobreix hom recorda que allò que els ulls no veien el cor no sentia. Pensi en l’ocultació dels sous per no fer res dels alts funcionaris del Parlament. I quant la difuminació del sentit, la nova nomenclatura avaluativa d’“en procés d’assoliment” frega el deliri.

I en els dos casos, la veritat i el seny suspenen l’examen.