La docta ignorància

La consciència de la ignorància és el principal motor del progrés. No cal ser Sòcrates per saber-ho. Les persones que s’esforcen per aprendre i que acaben trobant coses interessants, i sovint també útils, acostumen a ser aquelles que intenten descobrir coses que no sabien.

De vegades penso que els educadors, en lloc d’exposar als nostres alumnes les antologies del que sabem, els hauríem de fer més conscients del que encara queda per descobrir. Descartes va dir que bescanviaria de gust tot el que sabia (i no era pas poc) per la deumil·lèsima part del que ignorava. Crec que era un tracte molt avantatjós.

Així, crec que hauríem de fer-los preguntar-se què és el que ignoren; millor encara, fer-los adonar-se que moltes de les coses que creuen saber, en realitat, les ignoren, fer-los parlar i reflexionar sobre l’estat de la seva ignorància i fer-los conscients que molt del que estem convençuts que és la veritat científica, en poc temps “sabrem” que estava equivocat. No parlo per épater le bourgeois, sinó per dir el que hi ha: a començaments del segle XVII era “de sentit comú” que la Terra era el centre de l’univers i que tots els astres giraven al nostre voltant. Qui posava en dubte aquesta veritat era acusat d’eixelebrat, d’ignorant i de mancat de sentit comú.

I fins aquí el meu programa per esperonar la curiositat i l’afany de descobrir la veritat. Temo que no tindrà gaire èxit perquè la ignorància de la qual he parlat és massa docta per als propòsits dels novíssims currículums acadèmics perpetrats per les autoritats educatives, les que, sorprenentment, abominen més del saber. El problema no és que la possibilitat de passar de curs i obtenir títols d’ESO i BTX amb assignatures suspeses tendeixi a convertir els estudiants en autèntics “graduats en ignorància”, sinó que també els condemna a ser “suspesos en curiositat”.Els gossos borden sempre els desconeguts.

De la mateixa manera moltes persones condemnen i menyspreen allò que desconeixen. Amb l’exabrupte em refereixo al fet que, com més va més, hi ha persones que, sense vergonya, exhibeixen la seva ignorància, però no una ignorància que vol saber, sinó una ignorància orgullosa. Temo que arribarà un dia que deixarem de pensar per no ofendre els que mai no ho han fet.