Fer pagar impostos als morts

L’emperador Vespasià (69-79 dC) va posar un impost a l’orina que els adobadors de pell i bugaders treien de les clavegueres de Roma. Ara ens pot semblar estrany tant una cosa com l’altra, però cal saber que l’orina, aleshores, tenia un ús industrial. Servia per a preparar les pells i també per a rentar i blanquejar la roba de llana gràcies a l’amoníac que conté.

Vespasià no va desaprofitar l’ocasió de gravar aquest ús productiu del pixum. Segons conta Suetoni al seu llibre Vida dels cèsars (VIII, 23), el seu fill Titus, que més tard també seria emperador, li va retreure aquesta avidesa de diners. A la qual cosa ell va posar-li sota el nas una moneda i li preguntà si feia olor.

Titus va respondre que no, és clar. I Vespasià li va dir que, tanmateix, la moneda procedia de l’orina. El missatge és ben clar: els diners no fan olor.

O, altrament dit, els diners són diners i no importa la seva procedència. Es diu que Vespasià va augmentar els tributs a les províncies, venia càrrecs públics al candidat que més diners oferia i fins i tot baratava absolucions als condemnats. I, malgrat sot, sembla que l’emperador va emprar bé allò que havia adquirit malament.La hisenda espanyola (recorda allò de “Hacienda somos todos”) té la mateixa avidesa de diners que l’emperador romà.

Ara, les víctimes d’accident de trànsit (o els seus hereus) que han de cobrar indemnitzacions per danys i seqüeles hauran de tributar. Fins ara, com és lògic, les indemnitzacions eren exemptes. És clar, no són pas rendes del treball, i qui les rep no s’enriqueix pas, sinó que accepta una compensació –ben sovint molt magra– pel mal personal que ha patit, les seqüeles del qual, en forma de discapacitats, pot arrossegar tota la vida.

A més, aquesta pujada d’impostos ha aparegut amagada en una disposició addicional; és allò de l’estafa de la “lletra petita”, tan típica de les “democràcies consolidades”. Ara, per cobrar la totalitat del que els correspongui, els accidentats hauran d’anar a judici, amb tot el que suposa. El pitjor és l’íntima convicció que tinc que l’Estat espanyol, a diferència de l’administració romana, gasta pitjor el que adquireix malament.

Sense anar més lluny, ja saben que es gasta els quartos en “Pegasos”, i no són pas camions.