Què és primer, l'ou o la gallina?

Quin és l’origen i el fonament de la desigualtat entre els éssers humans? Per a uns, l’origen és el treball: té més qui treballa més. Al principi –ves a saber quan, però– la terra no era pas de ningú, no hi havia escriptures de propietat ni registre civil, ni policies, jutges i tribunals on reclamar un dret que a hores d’ara tothom considera sagrat. “La finca és meva, el pis és meu”, diem, cofois, i mostrem ostentosament l’escriptura feta a cal notari. I estem disposats a denunciar qualssevulla que posi un peu al nostre tros i, si convé, a fotre-li escopetada. Els americans, d’això, n’han fet llei. La Segona esmena de la seva constitució autoritza a dur armes per defensar-se en cas que no hi hagi prop un representant autoritzat del govern que ens garanteixi els anomenats “drets naturals” a la vida, la llibertat i la propietat. Posats a justificar el dret de propietat, l’argument més raonable és aquell que diu que si les mans són nostres, és nostre el que ens donin. Així, si en “Estat de Natura”, anterior a tota forma de societat i govern, planto llavor de trumfes i cebes, és just que els tubercles que en naixin siguin meus i de ningú més. La terra no té nom, però sí el producte del treball. Si estenem analògicament totes les ramificacions de l’argument resulta fàcil justificar l’existència de tota mena de propietat privada i el dret a defensar-la.

A la contra hi ha qui veu en la propietat la base de la desigualtat i la injustícia. Imaginem una illa petita (diguem-li Terra), on cent individus gaudeixen dels fruits naturals de la terra. Tothom menja el que arreplega o es deixa caçar. Imaginem que un d’ells, més viu, fa una tanca d’estaques en un raconet de l’illa i diu que allò és seu, i troba que els altres, innocents, no li diuen res. Al cap de quatre dies, un altre segueix l’exemple, i en poc temps, 20 dels 80 habitants ja han encerclat amb tanques el 85% de la terra disponible, deixant els que no ho han fet condemnats a sobreviure, passant gana, amb el 15% de terra comuna lliure. Un d’ells salta una tanca i arrabassa una poma. I el “propietari” l’acusa de violació de domicili i robatori.. Ara, volgut lector, digui’m vostè qui és el lladre, si ho és qui, mort de gana, recupera el dret de tots o qui el va privatitzar primer.