SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Una canilla és un conjunt de gossos que cacen plegats, normalment caça menor: conills, llebres i perdius. No és estrany que en l’imaginari masclista tradicional la metàfora de la caça tingui un ús sovintejat. “Anem de cacera”, diuen els joves agosarats quan es disposen a sortir cap a la discoteca o club nocturn. “A veure quants conills cauen avui” es vana un altre, referint-se, és clar, a les noies que “es farà” durant la nit, o si més no, al nombre de conquestes que dirà que ha fet, quan ebri, de matinada, repassi la nit amb els companys de canilla.

“Putes, sortiu dels vostres caus com conilles”, en castellà per descomptat, és el crit amb què arrenca l’al·locució d’un resident del Col·legi Major Elías Ahúja de Madrid. A continuació afegeix, després d’insultar-les: “Os prometo que vais a follar todas en la Capea”. Val a dir que la Capea és la festa que havien de celebrar avui els residents universitaris dels dos col·legis afectats. L’etologia, que és la ciència que estudia el comportament dels animals, tant en el seu medi natural com en captiveri, tindria molt a dir de tot plegat. Un etòleg imparcial jutjaria que ens trobem davant del ritual d’emparellament col·lectiu d’algun mamífer superior. El mascle, com ho acostumen a fer els cérvols i alguns simis, comença la brama –conjunt de sons guturals eixordador– per expressar el seu desig sexual. Brama acompanyada de cops als pectorals –en el cas dels goril·les– que atraurà les femelles. Punt per punt es dona en l’espectacle que han ofert els universitaris del col·legi Ahúja i les seves partenaires del Colegio Santa Mònica, que els responien i justificaven.Un antropòleg diria, potser, que es tracta del típic capteniment irracional dels joves urbanites que enyoren la selva i que d’una manera o altra han d’exterioritzar les seves pulsions. Un sociòleg, en canvi, diria que es tracta d’un retrocés social, d’una involució, que en lloc d’estar superant les misèries de l’home actual estem retrocedint cap a la bèstia i l’únic que es pot fer amb aquests exemplars “humans” és enviar-los al Planeta dels simis que tan bé descrivia Pierre Boule. Dels simis, deia? No, que al final es veu que el planeta en qüestió és el nostre, justament el nostre. Els del col·legi Ahúja són a casa.

tracking