Lleida desendreçada

Crec que la del títol és una expressió atenuada, un eufemisme. El cert és que penso que Lleida és una ciutat llardosa. Arreu veig papers i brutícia per terra (ep, potser no passejo per tots els barris de la ciutat, car em diuen que alguns fan goig), arreu veig pixades a les parets dels edificis i cagallons de gos a les voreres; arreu veig llambordes que ballen o en mal estat, clots al paviment, munts de deixalles de menjar a la vora dels contenidors, però també cartrons, plàstics i, algun cop, restes de mobles que algú ha abandonat, etc.

Qui és responsable de tot plegat? En primer lloc, qui embruta, és clar. Tinc la impressió que hi ha força ciutadans bruts i mal educats, i és evident que no consideren seu l’espai públic. Aquest fenomen també s’observa en els espais semiprivats, com les escales de veïns, on els elements comuns sovint no són respectats; hom creu que casa seva és només l’interior del seu pis, on probablement no deixaria que el seu gos abandonés un palter al mig del passadís o damunt del sofà.

Així trobem que els mateixos veïns de l’immoble toquen les parets amb les mans brutes, recolzen els peus a la paret o no recullen el que els cau a l’ascensor, al replà de l’escala o a l’entrada de l’edifici.En segon lloc, el responsable de la brutícia és qui té l’encàrrec de vetllar perquè la ciutat estigui endreçada. Crec, francament, que l’ajuntament no ha vetllat prou aquest aspecte. Sovint hom ha tingut la impressió que l’empresa de neteja no treballa prou eficaçment, no arriba a tot arreu o, pitjor encara, arriba més a uns barris que a uns altres.

Hom ha trobat en falta, també, una acció sancionadora dissuasiva i extensa. La raresa d’agents de la Guàrdia Urbana al carrer fa que brètols i mal educats es creguin impunes.M’alegra, finalment, que els responsables municipals hagin iniciat una campanya informativa que ens assabenta del preu que paguem, cada any, reposant fanals malmesos pels orins dels gossos. Més de 150.000 euros, diu l’anunci.

Esperem que els amos dels gossos, que els deixen alleugerir-se a la propietat pública, es donin per assabentats. Ara bé, el civisme no s’arregla només gastant pressupost en propaganda o en neteja, cal que hom repercuteixi en els incívics i bruts el preu de la seva immundícia.