Dret a no fotre res

Jo no vull treballar la resta de la meva vida. ¿Tinc aspecte de llevar-me a les sis del matí cada refotut dia (literalment every fucking day) durant els propers seixanta anys? No, soc massa bonica per a això”. Així s’expressava a la xarxa social TikTok una joveneta canadenca fa molts pocs dies. Té 81.000 seguidors a la xarxa, que s’assabenten de tots els detalls de la seva vida que li plau exhibir: fotos i vídeos d’ella emprovant-se roba, selfies amb biquinis de diversos colors, comentaris sobre la moda juvenil.. No és el comentari sobre la seva aversió a treballar el que ha aixecat polseguera, sinó la pretensió que la seva “bellesa” l’en podia eximir. No se sap si la noia pretén passar de viure dels seus pares (parant la mà), a viure del seu marit o dels seus fills, o si pensa viure dels ingressos per publicitat que, indubtablement, li deuen reportar les visites dels follovers, ara es diu així, en anglès, dels seguidors o fans, que fa més modern.

Pel que es veu, a la noia tampoc no li agrada estudiar. En resum, que no li agrada fer res que li suposi un esforç. He seguit una mica la polèmica suscitada a la xarxa i el darrer que ha dit la noia és que no n’hi ha per tant, perquè només feia broma.Sigui com sigui, la jove té els trets de bona part dels membres d’una generació que ha nascut amb la flor al cul.

D’una generació filla de la prosperitat familiar, normalment resultat de la suor dels seus pares, i que ho ha tingut tot de cara a la vida. La majoria no s’han hagut d’arromangar mai per fer cap feina, ni a casa perquè han tingut els típics “pares bombolla” sobreprotectors que els han fet de majordoms, ni a fora perquè mai no han hagut de guanyar-se les garrofes als estius collint fruita o fent repassos. Joves, doncs, ben peixats, que han tingut accés a una bona formació però que s’han malaguanyat a resultes, justament, d’un excés de manyagueries, de distraccions (mòbil i xarxes socials), i de televisió.

Tot plegat els ha fet creure que hom podia viure del cuento. Ves a saber, igual tenen raó. Potser hauríem d’abandonar aquest nostre estúpid amor al treball i a l’esforç. No diuen els castellans que descansar és salut? I no fou Nostre Senyor qui va maleir el treball, adjudicant-nos-el com a càstig permanent?.