Gat escaldat...

El raonament inductiu és el principi de tot aprenentatge. “Gat escaldat de l’aigua freda fuig” és un adagi exemplar. El gat, feta l’experiència de l’aigua bullent que un dia li va caure damunt, s’aparta preventivament de qualsevol líquid, no fos cas.

Lligant el passat i el present i establint relacions de concordança o de causa-efecte, els humans ­tendim a pensar que el futur serà sempre semblant al passat i a seleccionar el que és més freqüent. A voltes això ens juga males passades. Així, si palegem sorra i sempre se’ns trenca el mànec de la pala pel mateix lloc, pensem que el correcte és reforçar aquesta part, que jutgem feble.

Si hem vist cinquanta cignes i tots són blancs, concloem indefectiblement que tots els cignes són blancs. Ara, però, ja sabem que hi ha cignes negres, i amb la primera observació que en vam fer, se’n va anar en orris el nostre raonament anterior. Quant a la pala, la cosa és més complicada: durant la Segona Guerra Mundial, molts dels avions de la RAF (Royal Air Force britànica) que tornaven de bombardejar posicions nazis arribaven als aeròdroms amb molts forats al fusellatge provocats pels trets d’artilleria dels alemanys.

Aleshores hom va proposar fer un estudi per veure de reforçar les zones on es produïen aquests impactes a fi de minimitzar els seus efectes. Sembla obvi, no? Algú va fer un mapa dels llocs que rebien més trets de bala i ja s’havien començat a dissenyar les “armadures” que havien de protegir-los ­­­­quan un matemàtic hongarès­­­, Abraham Wald, els va fer adonar de l’error. El va anomenar “biaix del supervivent”.

No calia reforçar els llocs on hi havia més forats, el que era necessari era protegir aquells llocs on no hi havia forats! En efecte, les zones intactes dels avions que tornaven estaven bé, justament, perquè si haguessin rebut un impacte no haurien tornat. Vist en perspectiva, hom s’adona que el sentit comú, de vegades, funciona a la inversa, perquè no ens fixem en el que ens hauríem de fixar i parem compte en l’accessori i no en l’essencial. El mateix passa a la vida i en les relacions humanes.

Potser fem regals però descuidem converses i moments de qualitat, potser.. En qualsevol cas, vagin pensant en tot plegat, potser troben que el més important és invisible per als ulls.