Vicis privats, virtuts públiques

Podria funcionar una societat composta exclusivament per diables? Sí, a condició que fossin intel·ligents. Que vostè creu que no, que vostè pensa que la maldat proverbial d’aquests éssers els faria captenir de manera innoble on maleses, deslleialtats, robatoris i crims farien impossible la convivència, que el caràcter egoista, la manca d’empatia i l’agressivitat infernals faria que la seva unió fos breu, la seva vida terrible i el seu final proper? Doncs sàpiga que la meva opinió és una altra, car penso que els vicis privats més miserables són, sovint, la base de les virtuts públiques. Admetem que l’avarícia és un vici execrable, un pecat capital, com diuen els capellans, però què seria de l’economia d’una nació si no hi hagués individus cobdiciosos? Qui si no ells arriscaria diners en fàbriques i negocis, qui si no donaria feina als obrers, si no fos per l’afany d’or que altres qualifiquen de pecat? Quina feina tindrien els policies, jutges i botxins si no fos per la raça dels criminals? On es guanyarien la vida advocats i procuradors, sense la corrua d’enganys, estafes, ensarronades, apropiacions indegudes, crims, i altres delictes que cometen els seus clients i que mantenen ben greixada tota la burocràcia penal? De què viurien les prostitutes sense clients aviciats, luxuriosos, esclaus de la cinquena extremitat? Em creu ara, volgut lector? Tornant als diables, sàpiga que res com el seu egoisme i el seu interès no és millor per afavorir-ne l’entesa.

Cap diable no vol viure malament, ni perdre la hisenda cada cop que prova de fer-se amb la dels altres, així que rabiüts i egoistes, fins i tot ells arribarien a una entesa intel·ligent. Li’n dirien “justícia”, un intermedi entre el major bé, que consistiria a robar i matar impunement, i el major mal, que és ser víctima de robatori i assassinat sense poder-se defensar; una justícia que faria que cadascun renunciés a cometre injustícies a canvi de no patir-les. Així que és el propi interès, egoista, la clau de volta de la virtut pública de la justícia i la pau.

Si li sembla estrany o paradoxal, recordi que, de la mateixa manera que no es pot tenir la dona borratxa i el vi al celler, tampoc no es pot sostenir una societat sense cap dels vicis que tenen els seus habitants.