I aleshores no en quedà cap

Ten little niggers és el títol original de la novel·la que Agatha Christie va publicar l’any 1939. En català apareixen dos títols, un que és fidel a l’original: Deu negrets, i un altre que ho és a la versió que els americans en van fer l’any 1940: An then there were none (I aleshores no en quedà cap), que evitava el substantiu “niggers”, molt marcat en una Amèrica racista. La censura sempre troba excuses per retallar, alterar o suavitzar temes, arguments, substantius i adjectius.

Tenim exemples conspicus, com al film Mogambo, on alterant els diàlegs, hom fa passar adulteri per incest, o quan es tradueix la divertida comèdia protagonitzada per Marilyn, Jack Lemon i Tony Curtis, Some like it hot (A alguns els agrada calent), per Con faldas y a lo loco. Però, més enllà d’aquestes ridiculeses hispàniques, de llarga tradició i d’origen “purità-més-papista-que-el-Papa”, s’enceta ara una nova censura de caràcter pseudoprogressista. Consisteix bàsicament a fer passar pel Gulag o camp de reeducació aquells autors d’obres d’art i textos que exhibeixen idees “incorrectes” amb el propòsit de fer un món més just, inclusiu i, sobretot, bleda i ximple.Es tracta d’una infantilització en tota regla de la nostra cultura protagonitzada per benintencionats ignorants amb vocació de talibans de la correcció política que no distingeixen una obra artística d’una pel·lícula porno.

Altrament no s’entendria que als EUA la directora d’un centre hagi hagut de dimitir perquè a classe d’art s’hagi mostrat una fotografia del David de Michelangelo Buonarroti, que els pares han considerat pornogràfica i ofensiva per a les tendres ments dels seus rebrots. Així, quant a la literatura, ara ens dediquem a retallar paraules i expressions com “Estil gitano, aspecte oriental, tors de marbre negre, origen nubi, jueu” que apareixen a les novel·les de la Christie. I, com he assenyalat al començament, ja comencem pel títol, no fos cas que algú s’ofengués.

Hom vol fer desaparèixer tota referència a l’esclavitud, al racisme, al patriarcalisme, com si eliminant el mot suprimíssim la cosa. Algú pensa que s’hi guanya res? Sense referències al que hem estat –i potser encara som– no sabrem mai si hem millorat en res, viurem en un etern, purità i tirànic present.