Que escrigui la màquina

In omnibus requiem quaesivi et nusquam inveni nisi in angulo cum libro.” Ja em perdonaran la cita original del frare Thomas Hemerken. També conegut com Thomas van Kempen o Kempis, per la ciutat alemanya on va néixer. La traducció és: “Arreu he buscat la pau, però només l’he trobada en un racó amb un llibre.” Diuen que aquest era el seu lema.

No és estrany, atès que el monjo era un expert copista, feina molt valorada al segle XV, abans de la invenció de la impremta. En efecte, aleshores els llibres no sortien com xurros de les editorials ni es venien a les paradetes que demà vostè trobarà als carrers i places. Abans, cada exemplar era una rèplica feta a mà, sobre pergamí (el paper no era molt comú, i no durava tant), copiada a ploma d’un original.

Un llibre era un objecte valuós, tant pel preu com pel contingut. Hom sabia que les obres escrites són els depòsits del saber i la principal eina de la seva distribució. Pensi: al Renaixement, només els esperits més intel·ligents de l’època sabien que la Terra gira al voltant del sol, mentre que ara és un coneixement comú.

Aquesta universalització del saber ha estat possible gràcies al paper escrit amb lletres de motllo, aquest paper que és una extensió de la memòria i de la imaginació. Ara, però, comença el seu ocàs; les properes generacions, acostumades a les pantalles, ja no sabran què és un llibre. Als instituts, posem per cas, l’ordinador, amb el llibre electrònic, molt poca lletra i molt dibuixet, ple de mems, curull d’exercicis en format de quiniela electrònica on els adolescents han d’anar posant creuetes, està fent perdre tant el llegir com l’escriure.

I quant a l’escriptura, les properes generacions ja no seran filles de la ploma, el llapis o el bolígraf. De fet, ja no seran filles de l’escriptura a màquina, sinó de les màquines d’escriure. No parlo pas d’estris com la meva vella Olivetti, sinó de les màquines d’intel·ligència artificial que escriuen.

Ara li han posat per nom ChatGPT, que ja redacta, aviat ens farà els exàmens, tesines i tesis doctorals, pouant en tot el que s’ha escrit fins ara. Aviat no farà falta que aprenguem ni escrivim res nou. Amb el que ja està escrit i que la màquina reproduirà creativament, ja no caldrà pensar.

Ella ho farà per nosaltres.