Elogi del bon fuster

Quan vaig néixer em van posar en un bressol de fusta, també ho eren les carrutxes amb les quals em desplaçava abans de saber caminar. A casa, al poble, tant a la cuina com al menjador, fèiem els àpats damunt de sengles taules de fusta, com les cadires, el banc de la cuina i la cullera amb què la padrina remenava el menjar de la cassola. La taula on escric ara, rectangular, amb revestiment laminat, potes de ferro tubulars, té l’ànima de fusta; de fusta és també el terra que els meus peus trepitgen, les portes i finestres de la casa del poble i els bastiments que les subjecten… Quan sigui gran, una mangala nascuda d’un tronc d’arbre m’ajudarà a endreçar els passos i quan em mori en una caixa de fusta m’enterraran.

Però no avancem esdeveniments. Tots els estris de la meva infància i joventut nasqueren de les mans d’un fuster, però la meva caixa d’enterrar la farà una màquina. Avui dia la fusteria ha canviat molt: els materials han evolucionat, les eines bàsiques són les mateixes de sempre: martells, serres, bancs, ribots, tornavisos i tenalles…, però a aquestes s’hi han incorporat aparells elèctrics i mecànics que faciliten la feina, l’automatitzen i n’optimitzen el resultat.

Tant és així que ara moltes de les activitats del fuster professional d’abans són fetes industrialment. Per això ara costa trobar professionals autèntics, persones que mereixin el noble títol de fuster. Ara hom troba muntadors de mobles, instal·ladors de parquets, però cap d’aquests no és capaç de fer res a mida, de realitzar reparacions o de resoldre problemes.La fusteria és un art.

Jo respecto aquells que saben fer parlar les mans i amb elles manufacturar objectes útils. Hi ha qui pensa que únicament és art aquell que crea objectes de plaer estètic passiu, com la pintura, l’escultura o la música, com si només tinguessin valor els plaers de l’esperit. Jo reivindico idèntic reconeixement per les arts manuals pràctiques, les que fabriquen atuells i realitats usables, els quals, quan el fuster uneix l’habilitat tècnica, la intel·ligència manipulativa i la sensibilitat estètica, assoleixen una mestria insuperable.

Coneixen vostès un fuster digne d’aquest nom? Jo tinc la sort de conèixer-ne dos, un de jubilat i el seu fill, en actiu. I són de Castelldans.