Analfabets funcionals

Els nostres rebesavis eren majoritàriament analfabets. Per això una de les tasques de l’anomenada “República dels mestres” (1931−34) fou fer escoles arreu. Sabien que l’única manera de redreçar el país era educant els ciutadans.

La capacitat de llegir i d’escriure havien de ser els fonaments de tots els altres aprenentatges. Ara, un oportú informe ens ha assabentat –els docents amb experiència ja ho sabíem– que els nens catalans de 4t de primària han perdut en comprensió lectora (som a la planta baixa de l’estat i al soterrani d’Europa). El nostre “honorable” conseller d’Educació, el senyor González, per celebrar l’esdeveniment, el 30/5 va piular: “Des que vam assumir @educaciocat que ens han preocupat les dades de comprensió lectora.

Per això impulsem un pla per fomentar la lectura, amb especial atenció a les biblioteques escolars.” La piulada és reveladora tant de l’estil comunicatiu del conseller –només expert en màrqueting− com de la seva ignorància del fet que, sota el seu mandat, s’ha assolit el nombre més baix de biblioteques escolars: només el 56% dels centres educatius encara en tenen una, contra el 81% de la resta de l’estat. Com i per què s’han tancat biblioteques a les escoles? Unes per falta d’espai per a les classes i altres per pura desídia. És així com milers de llibres han anat a parar als contenidors de paper, no exagero, m’ho han explicat així els responsables de la gesta.

I tot plegat conviu amb voluntariosos plans de lectura, força estesos arreu, com ara dedicar un quart d’hora d’una classe després del pati a la lectura de llibres –que evidentment no es poden agafar a la inexistent biblioteca–.És clar que el problema de la manca de comprensió lectora dels nostres estudiants de primària, de secundària o de batxillerat –ep, que a la universitat l’analfabetisme funcional també ha arribat− no és deu només a la incompetència dels responsables educatius. Els mestres ensenyen a lletrejar a classe, després fan llegir, però aquest procés no hauria d’acabar a l’aula. Si un nen no veu mai llegir a casa, com podem esperar que li vingui de gust llegir? Si en lloc d’un llibre li donem un mòbil i en lloc de pissarra i apunts no el fem llegir i escriure perquè tot és a la pantalla de l’ordinador, què n’haurem d’esperar?