Sans per ignorància

Abans hom anava al metge quan es trobava malament i ja no podia passar per més. Però van començar a dir que més val prevenir.. I, vinga a fer-nos visites i revisions fins i tot quan ens trobàvem la mar de bé. Que si cal fer-se mirar la vista, ara l’oïda, encabat la pressió, la sang per veure si tens colesterol o àcid úric, o triglicèrids, que encara seria pitjor.. ah, i el sucre, important això del sucre, que després t’agafa una diabetis i no saps com acabarà. Així, entre radiografies, mamografies, anàlisis i pixa aquí i ara recull una mica de femta allà i posa-la al pot, no fos cas que tinguessis un càncer de còlon en fase primària, sempre acaben descobrint que tenim alguna cosa. El cas és que a força de mirar-nos i contemplar-nos com si fóssim en una vitrina, o sota el microscopi, els metges acaben trobant-nos algun mal. Vaja, que avui en dia, i tot és per culpa de la medicina, tothom està malalt d’alguna cosa, o el que és el mateix, ara ja ningú no està sa del tot o, altrament dit: els sans som malalts que ho ignorem. Tres quarts del mateix passa amb les coses del tupí, perquè abans o estaves bé o estaves boig, sense terme mitjà. Sí que es parlava també de gent que tenia un perdigó a l’ala, però hom els tenia pel que eren i ningú no feia escarafalls. Ara tothom és neuròtic, o depressiu, o pateix angoixa, real o suposada, mercès la sobrediagnosi galopant i la hipocondria generalitzada. Bromes a banda, crec que és bastant evident que vivim en una societat hipermedicalitzada (tan aprensius som que prenem pastilles per a tot), que, a més, abusa d’una sanitat pública encara excel·lent que ens carregarem entre tots: les farmacèutiques que volen trobar malalties i malalts (els darrers perquè siguin clients) on potser no n’hi ha, i malalts imaginaris que els fan el joc, en part, perquè creuen que la medicina és un producte de consum com qualsevol altre. Així, aquesta hipermedicalització, si respongués a la realitat seria correcta, per bé que aleshores ens hauríem de doldre d’una societat realment molt malalta. Per això, un excés de medicina, fins i tot de sobreprevenció quan no hi ha motiu, és dolent. Valgui aquí l’expressió «El millor és enemic del bo» perquè no sempre és saludable posar-se la bena abans de tenir la ferida.