Monolingüisme

Seré franc, moltes paraules que comencen amb el prefix “mono” em fan basarda. “Mononucleosi” no m’agrada gens perquè és una malaltia, i les malalties cal evitar-les. “Monomania” tampoc no em fa el pes perquè indica un exagerat i obsessiu entusiasme per una sola cosa, i temo molt que, malaltia mental a banda, és una particularitat que té a veure amb el fanatisme, una altra cosa que hom ha de mantenir lluny de la roba. “Monarquia” és un terme que em repugna bastant, no pas perquè prefereixi la “poliarquia”, que és el govern de molts en el qual en realitat no mana ningú o només aquell que no creu; o perquè tingui la flaca de la “diarquia” o govern simultani de dues persones, que poden ser reis o altres càrrecs. Val a dir, però, que la darrera té algunes coses que m’estan bé, com ara el fet de la col·legialitat –emprada per les magistratures romanes– que evita abusos de poder i de part com el que el darrer rei espanyol va protagonitzar el 3 d’octubre del 2017. Paüra em fa el terme “monopoli”, no pas pel joc de taula, sinó perquè allà on hi ha un d’aquests invents del capitalisme la misèria s’escampa al seu voltant. Finalment, el “monolingüisme” em fa entre llàstima i por. Llàstima perquè en el món actual indica manca de formació, i por perquè els monolingües per elecció acostumen a patir altres malalties de l’esperit que comencen per “mono”, ja esmentades més amunt: monomaníacs de la defensa de la unitat de destí, i monàrquics que creuen que el sistema monopolista del poder només s’aguanta amb la imposició de la força. Una enquesta signada per l’INE (Instituto Nacional de Estadística) sobre característiques essencials de la població, es preguntava pel domini de llengües dels ciutadans de l’estat. Així, si ens fem la pregunta: quin percentatge dels ciutadans de cada província és capaç d’entendre (ja no parlar) més d’una llengua? La resposta és força reveladora del nivell cultural de la península. Els deixo que ho endevinin. A quines regions pertanyen les províncies on entre el 80 i el 98% de les persones entenen almenys dues llengües? A quines pertanyen les majories monolingües? I seguim, quines són les zones més incultes, més àvides de recursos espoliats, i quines són les que voten els feixistes i canten “A por ellos” a cappella?