La utilitat de l’inútil

I això, per a què serveix?” És una pregunta que els professors hem de sentir sovint a les classes. L’utilitarisme banal, que té una certa lògica en el món productiu, s’ha imposat arreu i també en el món de l’ensenyament i la investigació. Ja s’entén que una de les funcions del sistema educatiu és transmetre als joves aquells coneixements imprescindibles per viure, relacionar-se i guanyar-se el pa. I és per això que quan la societat es va adonar que l’analfabetisme dels treballadors llastava el correcte funcionament del sistema productiu (sense saber llegir ni conèixer les operacions matemàtiques bàsiques moltes activitats professionals no es poden dur a terme), es va introduir l’escolarització obligatòria. Però, tot i aquesta prioritat, el sistema educatiu ha maldat fins ara per oferir, també, coneixements no directament aplicables. Així, la història, la literatura, l’art, la música, la filosofia, les llengües mal anomenades mortes han format part fins ara dels currículums educatius fonamentals. És cert que aquests estudis sí que tenen una aplicabilitat directa en forma de professions: historiadors, escriptors, artistes, músics, pensadors, traductors, són una legió les activitats de la qual tenen efectes pràctics socialment. Però fins i tot aquells que no han de ser mai cap d’aquestes coses, els coneixements que en tinguin els ajudaran a ser persones més cultes, això és, cultivades i completes.Ara, però, una fatalitat semblant a la del canvi climàtic s’estén damunt la civilització, és la marea negra de la ignorància, el menyspreu del coneixement, fins i tot l’orgull de la niciesa i de la vulgaritat. S’inicià amb la desconsideració de les humanitats, batejades d’inútils, però el problema ja és global, es tracta del menyspreu de la formació de l’esperit i de la noció d’educació en sentit ampli. El problema ja no és trobar trenta faltes d’ortografia en un examen de batxillerat, és no poder llegir-lo de mal escrit i adonar-se que poc pensa qui mal escriu. És comprendre que hi ha una massa creixent de joves analfabets funcionals, privats de criteri per manca de vertadera formació, als quals el sistema enganya regalant-los títols mentre els fa creure que només cal conèixer el que, a curt termini, es pot monetitzar.