L’assassinat de les humanitats

Fa anys van començar a dir que el llatí i el grec, com que no eren llengües parlades, no mereixien ser ensenyades. L’argument semblava fàcil: no serveixen per a res, perquè la funció fonamental de les llengües és comunicativa i aquestes no la proporcionen. Si parem atenció a aquest raonament fal·laç, en podríem fer un altre d’anàleg: com que el català i el castellà són perfectament coneguts de tothom, no és necessari que apareguin en el currículum acadèmic. El raonament detallat fa així: en primer lloc, els alumnes ja aprenen la llengua a casa i, en segon lloc, a l’escola els docents utilitzen la funció comunicativa de la llengua catalana o castellana per ensenyar matemàtiques, biologia, història, socials, etc. Així, doncs, no cal que hi hagi professors de català ni de castellà.Ara que ja estem en el procés d’eliminar les matèries de llatí i grec, aviat podrem eliminar tot el seu professorat. Tot seguit farem el mateix amb el català i el castellà, esdevinguts redundants. Vaig bé, oi? Amb la mesura disposarem de més hores, que podrem dedicar a augmentar les d’informàtica, tecnologia, biologia, geologia, física i matemàtiques, que són les úniques útils i profitoses, les que han de permetre als nostres estudiants l’èxit personal i professional a la vida. Si al lector li sembla que els arguments precedents són perfectament sòlids i assenyats, aquí acaba l’article. Si, en canvi, troba que alguna cosa no rutlla, ha de saber que aquesta és la música que fa anys que sona al sistema educatiu i les lleis que el regulen. El missatge és clar: l’única funció de les llengües és comunicativa, són un útil instrument amb un objectiu pràctic concret. Altrament dit, no importa el metall, preciós o no, de què està feta una clau anglesa. Però aquest és solament un ús rudimentari de la llengua que no s’eleva gaire de la funció que, entre els ximpanzés, fa el grunyit per foragitar aquell que els disputa el plàtan. Una llengua és molt més que això, és un tresor en què es conserven totes les conquestes de la humanitat, conté l’esperit d’una cultura, una forma de veure i de pensar el món. Per això, aquells que no volen que els estudiants assoleixin l’excel·lència en el seu coneixement i ús són també aquells que no volen que es parli ni es pensi enlloc.