La personalitat autoritària

El reviscolament polític del feixisme, amb els seus tics característics de racisme, xenofòbia i autoritarisme, és un fet que plana, ominós, sobre la societat espanyola. Existeix una relació entre determinats trets del caràcter i les opinions polítiques. Per simplificar anomenaré “caràcter autoritari” el que determina les persones a un sotmetiment indiscriminat a l’autoritat, mentre aquesta sigui prou forta o vulgui ser-ho arribat el moment. La personalitat autoritària no constitueix una ètnia. Cap cromosoma de més o de menys permeten identificar-la en un individu. Cap diferència no ajuda a copsar-la a primer cop d’ull. Ningú no neix amb una personalitat autoritària, l’adquireix! Al meu entendre, hi ha una vinculació entre el caràcter autoritari i la psicologia de la incultura (manca de domini del llenguatge, incapacitat per a l’abstracció) que reclou l’ésser humà en un nivell de pensament concret. Les persones incultes –­­­no parlo només dels mancats d’il·lustració, sinó dels tísics de l’esperit– no arriben normalment a desenvolupar un pensament abstracte elevat. Es mouen en uns límits intel·lectuals molt concrets: la presa de dades és escassa i breu i la seva classificació dels esdeveniments es realitza en categories simplistes i mínimes. En conseqüència, el subjecte no tolera les situacions ambigües, la multiplicitat del seu món no té tons grisos ni posicions intermèdies, que són rebutjades, i emet judicis categòrics immediatament.L’autoritari té dubtes, per descomptat, però mai com a resultat d’una gimnàstica intel·lectual. Si dubta és dels altres, de les opinions alienes. La Veritat existeix, però només ell la veu: evident, clara i distinta, blanc sobre negre. Aquest nefast prejudici intel·lectual l’incapacita per a la tolerància. La incultura només facilita la formació de la personalitat autoritària, però no l’explica completament. Per molt que les estadístiques demostrin que aquesta i el racisme, la xenofòbia, la superstició i l’autoritarisme tenen una relació positiva entre si, la més simple observació permet veure que hi ha persones cultes i d’estatus social elevat que són autoritàries i xenòfobes. Si fan veure que accepten les lleis i la democràcia és perquè volen menar el ramat del qual es creuen pastors.