Amics per sempre?

Recorden la cançó dels Manolos Amics per sempre. Diu (en anglès, és clar, perquè té més sortida) que Amics per sempre significa que “you’ll allways be my friend / a love that got no end / Friends for life / not just a summer or a spring...» Traducció: “Tu seràs sempre el meu amic, un amor sense final, amics per a tota la vida i no solament amics d’un estiu o d’una primavera.” Les amistats duren sempre, però? Algú diria que, si són autèntiques, duren fins que un/a dels dos mor, i més enllà, a la memòria. Però això només passa en aquells amics dels quals es pot dir que són una ànima repartida en dos cossos. Ja em disculparan l’excés poètic. Però la majoria d’amistats no arriben a aquest grau d’intimitat i de confiança, no són ànimes bessones, transparents l’una per l’altra, per a les quals no existeixen secrets, on no cal esmentar la reciprocitat perquè ja tot els és comú, tant com la comunitat d’afectes, interessos, opinions i rebuigs. Diuen d’aquestes amistats que són més importants que l’or i, en general, que sense amics ningú no voldria viure per bé que posseís tots els altres béns.Si coincidim a dir que l’amistat és tan important, com és que hi ha tantes persones diligents amb les seves coses, que saben sempre què han de fer per guanyar diners, per grimpar a l’empresa o la política, que paren tant de compte en el que diuen i fan, que saben amb qui han de fer-se per obtenir prebendes, ascensos o sinecures, però tenen tanmateix tan poca cura a l’hora d’escollir amics? Potser és perquè ells mateixos no segueixen la regla d’or de l’amistat: que per a tenir amics cal primer ser amic i no esperar a veure’ls venir. O perquè deixen atansar-se impunement aquells que només s’apropen pels serveis que hom els pot proporcionar, o perquè només es fan amics d’aquells en companyia dels quals es poden assaborir els plaers de la vida com ara viatges, festes i dinars; deixo a banda els amics amb qui es comparteix Afrodita, més comunament coneguts com a “cardamics” o “amics de moixaines”, però que els acastellanats anomenen “follamics”. Sigui com sigui, poca consistència i durada pot tenir l’amistat dels qui només es consideren per la utilitat o pel caràcter agradable. Ja se sap, cal fugir de qui et festeja només perquè et necessita.