L’enigma d’Homer

L’Enigmàrius d’abans-d’ahir feia així: “Apàtics com els abandonats per la parella. Sis lletres.” I la solució era: “Amorfs.” D’entrada no és pas evident, però si hom investiga una mica el significat d’apàtic i alhora la causa que s’esmenta de l’apatia, pot escatir-ne l’entrellat. L’apàtic (del grec a-pathos = no-passió) és indiferent, indolent, sense emoció. Qui és abandonat per la parella es troba desanimat (mancat d’ànim), sent desgana o defallença. Amorf, al seu torn, és quelcom que no té forma, però dit d’una persona vol dir feble, apàtic, indiferent o indolent. Per arrodonir l’enigma, a l’enginyós Màrius Serra li escau la feliç coincidència que “amorf” inclou, concentrada, la clau interpretativa: “Amor” és part d’“amorf”, i així, els amorfs són apàtics per causa de l’amor.Tot plegat ve al cas del fet que els enigmes són alguna cosa més que endevinalles, jeroglífics o jocs de paraules per entretenir. L’enigma és allò per descobrir, el misteri que les aparences oculten, l’interrogant que fa avançar la ciència.Recorden l’enigma que l’Esfinx planteja a Èdip quan aquest arriba a Tebes? “Què és allò que al dematí té quatre peus, a migdia dos i al vespre tres?” L’home, respon Èdip, i amb la paraula, el monstre desapareix. Encertar o descobrir l’enigma és obrir pas a la veritat. Per això Homer, de qui deien que era el més savi dels humans, un dia que no va saber desxifrar un enigma, va morir de pena i de vergonya. Diuen que Homer va anar un cop a consultar l’Oracle de Delfos sobre els seus pares i la seva pàtria i la sacerdotessa li va dir que “l’illa d’Ios és la pàtria de la teva mare, i t’acollirà quan moris; però tu guarda’t de l’enigma dels homes joves”. Homer va arribar a Ios i allà va trobar uns joves pescadors que s’atansaven. Els va preguntar si tenien res. Ells, com que no havien pescat res i aprofitaven el temps traient-se els polls els uns als altres, li van respondre: “Els que hem vist i agafat, no els tenim. Els que no hem vist ni agafat, els duem al damunt.” Homer, que no sabia pas que parlaven de polls (havien llençat els que havien agafat i duien damunt els que no), va quedar astorat i, com que no va saber resoldre el que creia un enigma, en veure derrotat el seu intel·lecte, va morir d’aflicció.