Saber el bé, fer el mal

Recorden qui va ser el visionari que va dir que si els humans coneguessin de debò què és el bé, no farien una altra cosa? Sí, ja sabem que un bon fuster, un professional, no farà malament una taula sabent fer-la bé, però aquesta analogia amb la conducta moral humana no se sosté, potser ni tan sols es pot aplicar al fuster. Vostè dirà que si realment és un bon fuster, ni que sigui per orgull i dignitat, no es permetrà a si mateix de fer un producte mal fet. Però aquest mateix bon fuster la pot fer un dia malament per mandra, o perquè ja ha cobrat per avançat i no li importa perdre un client, o per fotre el client que li ha caigut malament, o per pura malícia. I pel que fa a la conducta moral humana, què direm? Si conec el bé, el correcte, o si sé el que és millor per a mi, sembla indubtable que ho faré. Qui no vol el millor si pot escollir-lo? Qui prefereix el mal al bé? Però això és així, en realitat? Prenguem un exemple ben senzill: fumar cigarretes. Jo mateix he fumat vint-i-cinc anys de la meva vida. Els primers anys, d’adolescent, fumava per fer-me l’homenet, ignorant que malmetia la meva salut. Però després la ignorància ja no era excusa: fumava sabent que era dolent i que l’hàbit m’escurçava la vida. Per què, tanmateix, vaig seguir fumant fins als quaranta-tres anys?Establim doncs que, sabent el millor, podem fer el pitjor, aquesta és la naturalesa humana. Diem que la pau és preferible a la immoral guerra. Tothom ho té clar, els estats ho escriuen a les seves constitucions i parlen de justícia, igualtat, benvolença i drets humans universals. També hi ha qui diu que el bé, en aquest cas, coincideix amb el nostre interès egoista, de manera que actuarem com cal; a més, l’educació que hem rebut, sumada a la nostra cultura i civilització faran la resta. Però ves per on trobem que fins i tot els pobles més supercivilitzats fan córrer rius de sang, i s’hi complauen, amb voluptuositat, i troben prou justificacions, i hom sap que saben que fan el mal expressament i que, tot i que coneixen que els interessa més la pau, en realitat prefereixen el contrari. Així doncs, som realment racionals, els humans? Hi ha alguna cosa a fer amb nosaltres? Queda un bri d’esperança que d’aquí un parell de dies començarem a fer-ho millor?