La mort del pagès català

A la família tinc un parell de nebots –nebot i neboda– que s’han posat de joves agricultors; il·lusionats i treballadors, cadascú vol produir l’aliment que serà la vida de tothom. Ara comencen a saber que hauran de satisfer una sèrie de requeriments burocràtics que no imaginaven pas, del tractor estant. Vegem-ne alguns: la declaració agrària anual, el pla de gestió de dejeccions ramaderes, la llicència per al femer, la declaració anual de nitrogen, el pla de gestió forestal, l’autorització de cremes, el permís d’instal·lació de plaques solars (si volen ser sostenibles i a la llarga estalviar), el certificat de benestar animal, el llibre de fitosanitaris, el contracte de recollida de cadàvers, el cens d’altes i baixes del bestiar, les guies de vida de transport, el segell de venda de proximitat (si se li acut de vendre formatges o similars al mercat), els plans de millora, el registre de medicaments, tractaments, vacunes i gestió de plagues, la validació del sistema de depuració d’aigües residuals, legalització del pou de purins i de les revisions periòdiques, els codis de generador de residus (la merda dels animals, vaja).. i no segueixo, que la llista és interminable i creix com un tumor a cada campanya.Ah, i hauran de comptar que seran pagesos catalans, en una explotació familiar, i no disposaran d’un exèrcit de gestors que els facin l’enutjosa, pesada, llarga i complexíssima feina de gestionar la paperassa. I tot això després que hauran passat el dia munyint vaques, punxant els porcs, llaurant, sembrant, collint...Sembla que tothom s’hagi conjurat per extingir l’explotació agrícola-ramadera familiar catalana (s’ha adonat el lector que tots els manifestants pagesos parlen català?) i pretengui substituir-la per un tipus de producció industrial de grans propietaris (ja veiem com va això a Andalusia). La recepta és fàcil, s’importen de fora productes conreats sense regulacions, més barats, i s’estrangula administrativament i econòmica els nostres pagesos. Què passarà a la mínima crisi política-militar o productiva dels llocs d’on ho acabarem important tot? Algú pensa que té futur una societat que fa plegar aquells que li produeixen el menjar? Sense aquests joves, la pagesia, però tampoc Catalunya no tenen futur.