Contra la burrocràcia

M’han explicat que un pagès que van entrevistar aquests dies estava enfadat perquè l’inspector de dejeccions ramaderes li exigia que calculés quantes deposicions feia el seu ruc per tal d’incloure el còmput en el Pla de Dejeccions a fi de tenir-ho en compte per al corresponent codi de Generador de Residus Agrícoles. El problema era que el ruc (o burro) el tenia com animal de companyia i no pas com a bèstia de rendiment. Si altres tenen gossos, gats i fins i tot conills, ell havia decidit tenir un ruc. Més enllà de la broma, l’anècdota revela alguns elements de la dinàmica burocràtica que aquestes darreres setmanes han denunciat els pagesos d’arreu. En efecte, l’ideal burocràtic, que és com la Bíblia de l’economia i la política contemporànies, ha acabat per convertir-se en un tumor maligne. La burocratització administrativa va ser defensada en el seu moment com una racionalització de l’activitat social en tots els àmbits. Havia d’evitar l’arbitrarietat dels procediments i les disposicions, garantint el joc net i evitant favoritismes, havia de vestir d’objectivitat l’aplicació de la llei i de les normatives, havia d’augmentar l’eficàcia de les organitzacions i fer-les, alhora, més eficients en optimitzar recursos gràcies al tractament especialitzat, etc. Però, ai las!, la burocràcia no és pas una panacea universal. Com en moltes coses, una mica agrada i massa enfada, i amb motiu. L’excés injustificat de regulacions a què porta la seva pròpia dinàmica, la rígida jerarquia que acaba en inoperància, la desaparició de la responsabilitat pels errors, càlculs equivocats i disposicions forassenyades, la pèrdua de sentit de la realitat i la impersonalitat absoluta del tracte acaben fent malbé allò que haurien de millorar. I passen coses com les de l’anècdota del principi, on es veu que l’inspector només contempla la norma, no es fa càrrec de la situació i, com si dugués orelleres de ruc, insisteix a aplicar un model que no s’ajusta a la realitat. Al final, sempre és el factor humà que fa que ens preguntem si la culpable és la burocràcia com a sistema o els buròcrates. Ves que no tinguin raó els pagesos que duien una pancarta penjada de la pala del tractor! Hi posava: “Fins ara els rucs estiraven del carro, ara ens manen.”