Para bellum

La frase, atribuïda a Publi Flavi Vegeci (IV dC) i escrita al seu Epitoma rei militaris, no diu altre que l’única manera de mantenir la pau és preparar-se per a la guerra: “Si vis pacem, para bellum.” Dona per fet que els humans som agressius per naturalesa i que només l’expectativa de trobar-nos una violència reactiva ens fa evitar exercir-la en primer lloc. L’argument en si mateix no és gaire bo perquè es podria argumentar també que el fet de veure l’adversari o el no-amic preparar-se per combatre’ns ens pot suggerir anticipar-nos a la seva acció. Sigui com sigui, això de la violència és una roda que no se sap com comença i que no acostuma a acabar-se mai perquè tota aturada és una treva i sempre queda una torna pendent.

Tot plegat ve a compte del funest encadenament de despropòsits que ressenyo: fa dos anys Putin, amb les tropes a la frontera, declarava categòricament que no tenia intenció d’envair Ucraïna, i ja portem més de dos anys de guerra. Ara sosté que és mentida que Rússia estigui a punt d’atacar Europa però que “si l’OTAN continua avançant cap a l’est [...] crea una amenaça real d’un conflicte amb l’ús d’armes nuclears...”, a la qual cosa la presidenta de la Comissió Europea, després d’anunciar una compra conjunta d’armes com la de les vacunes, sosté que “l’amenaça d’una guerra potser no és imminent, però no impossible. No s’han d’exagerar els riscos, però ens hem de preparar”. Si no fos més que el foc d’encenalls, ple d’amenaces de pinxo de taverna a què ens tenen acostumats els polítics, rai. Però és que tenim una guerra real a les portes i no podem desestimar la possibilitat que les paraules, que sovint són filles dels pensaments, ens portin a apadrinar una guerra general que ningú diu voler però que tothom prepara.

És ben trist, tràgic i llastimós que la condició humana sigui de tal mena que estiguem contínuament jugant a allò que els anglesos anomenen “Play chicken” o “gallina el darrer”, en què dos adversaris juguen a coses perilloses per veure qui és el més valent. Faria riure si no fos que fa por, verdadera por que estiguem tan lluny de trobar solucions pacífiques als conflictes d’interessos. Mentrestant, recordin que només volen la guerra els ignorants i els temeraris que no l’han patit mai directament.