El regne d’aquest món

Aviat veurem anuncis a la televisió que diran que, en fer la declaració de renda, no oblidem posar la creueta de la casella 105 a l’Església catòlica en lloc d’adjudicar el 0,7% de la quota íntegra a finalitats socials. L’existència d’aquesta opcionalitat es deu a l’especial relació de l’Estat (aconfessional, de què?) amb l’Església catòlica que aquí es faria molt llarg de comentar.Aquest estiu vaig entrar en una església, cosa que, interès artístic a banda, només faig en bodes i comunions. Es tractava de la Igrexa Colexiata de Sta. Maria, a Vigo; el primer que vaig veure va ser, al mig del passadís que separava els bancs, una tauleta amb el rètol “Colecta” i damunt, un datàfon (del Santander) com els que usen els supermercats; a la seva pantalla, una frase: “Seleccione el importe y aproxime su tarjeta” i tres anagrames: 2, 5 i 8 €. Era perquè els fidels poguessin dipositar millor les seves almoines i no els valgués l’excusa: “Es que no llevo suelto.” Després he tingut ocasió de veure el mateix a la catedral de Jaca, a Osca; aquí dos datàfons, un de CaixaBank i un altre d’Ibercaja. A la de Lleida, que he visitat expressament per veure si el sistema s’estava generalitzant, no hi ha datàfons, de moment. L’única particularitat sorprenent és l’enorme quantitat de confessionaris. “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu” és una frase coneguda dels Evangelis. La interpretació tradicional ve del seu context, car Jesús respon a la pregunta d’uns fariseus sobre què s’ha de fer amb una moneda que du la imatge en relleu del cèsar romà. Així, els capellans, quan els toca fer comentari del text, diuen que significa que l’Església no s’ha d’ocupar de política ni d’economia, sinó únicament de la cura de l’esperit.Això dels datàfons no ho havia vist mai, l’Església s’ha adaptat perfectament als sistemes de pagament capitalistes, que han espiritualitzat (vull dir virtualitzat) les monedes i els bitllets. Ja se sap, per molt que l’Església no sigui terrenal, té molt clar que per anar al cel s’ha de passar per vicaria, i per això la lletra de la cançó de Raimon “Nosaltres no som d’eixe món” ja no fa per ella. I ara l’església pregunta, tota cofoia, però amb avidesa a la mirada: “En metàl·lic o amb targeta?”