Millor sargir que llençar

“Com més sargits, més empobrits”, o en l’original anglès «The more stitches, the less riches», és una frase que forma part de la formació moral i ciutadana dels nens a la novel·la Brave New World (Un món feliç). Hom la fa escoltar subliminarment a les criatures mentre dormen, 400 cops cada nit durant tres mesos. Al final, sense que se n’adonin, la “veritat” consumista de la frase forma part de les seves “veritats evidents”, igual com creuen que dos i dos fan quatre. Nosaltres, per bé que no som els humans de la distopia d’Aldous Huxley, també creiem que com més adobem la roba (fa de pobre), menys en comprarem i menys estrenarem. El primer manament de la llei del capitalisme és “Compra!”, i els creients l’observem fidelment, a diari i en cap de setmana, i especialment durant les vacances, de dia i de nit, en una follia de consumisme, d’usar i llençar que fa esfereir. No era aquesta la manera de fer dels nostres pares. Qui no recorda la padrina de casa amb l’ou de fusta, sargint els mitjons, o la mare, recosint els estrips o desfent les vores per tal que el vestit o el pantaló s’adaptés a la crescuda i no calgués comprar-ne un altre. I el mateix amb la resta: els mecànics, quan encara n’hi havia, no canviaven peces, reparaven les malmeses.. Durant les estretors de la Segona Guerra Mundial, els anglesos, davant la disminució de recursos, l’alçada dels preus i l’imperatiu del racionament, l’any 1941 van engegar la campanya “Make do and mend”, “Espavila’t i arregla”, per tal de fer roba d’ús diari a casa, cosint, teixint, sargint o arreglant roba vella per trobar-li nous usos. Així, la campanya incloïa la difusió de pamflets instructius que explicaven diferents maneres d’arreglar, apedaçar, repuntar, sobrefilar teixits, de protegir-los de les arnes, mètodes de rentat estalviadors d’aigua. El 2023 la Comissió Europea va aprovar una directiva enfocada a la reparabilitat i la durabilitat dels electrodomèstics, i França, que ja ha fet els deures, subvenciona des de l’any passat la reparació de roba i calçat per afavorir-ne la reutilització, reduir la compra de productes nous i minimitzar els residus tèxtils. Valgui de reflexió final una de ma padrina (que sargia mitjons): Qui compra el que no necessita s’està robant a si mateix.