Els llibres a la foguera
Vostè creu que la canalla aprendria a llegir si no l’obliguéssim? No creu vostè que un mínim de coerció és imprescindible per a treure les criatures de la sala de jocs, arrencar- los de les joguines per asseure’ls en un pupitre, agafar el llapis i reproduir signes laboriosament, primer amb lletra de pal, després lligada, i també esforçadament, anar recitant primer les vocals “a-e-i-o-u” i després els monosíl·labs “ba-be-bi-bo-bu”. El mateix passa amb el que ve després, els llibres i la lectura de textos més complexos, i encara més enllà, la comprensió de novel·les i assaigs. Per a fer-ho possible tenim un sistema educatiu que fins fa uns anys se’n sortia prou bé d’aquesta tasca. El Departament d’Educació –en el marc de la nova Selectivitat– eliminarà les lectures obligatòries de català i castellà. La notícia és de dimarts, però vista la reacció del món acadèmic, ha fet marxa enrere i ara diu que es mantindran però que cada centre triarà les seves. Tant la precipitada sortida de cavall com l’aturada d’ase demostren que al Departament hi ha un simi a les regnes. El secretari de Transformació Educativa, Ignasi García, sosté que “el canvi en les lectures obligatòries es fa perquè els estudiants tinguin una actitud favorable envers la literatura” i que l’important no és “forçar” els alumnes a llegir determinats llibres (La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, posem per cas), sinó de “motivar” l’alumne perquè vulgui fer-ho. Valent manera de fer adquirir l’hàbit de la lectura, fent llegir menys! Potser les llumeneres del Departament pensen que els bons hàbits s’adquireixen sense practicar-los, i potser creuen que la “motivació” naix de l’absència, de lectura en aquest cas. Beneïda innocència! És evident que el Departament d’Ensenyament no fa res per fomentar la lectura, a les dades de comprensió lectora em remeto: som a la cua de l’estat, ep, llevat de Melilla! Què hem de dir d’un Departament que permet que desapareguin les biblioteques dels centres escolars? El pas següent serà prohibir la lectura de llibres, i el darrer, deixi-m’ho dir, ja el va escriure Ray Bradbury l’any 1953 al llibre Fahrenheit 451. Ja sap, allà els bombers no apaguen incendis, sinó que cremen llibres, car tenir una biblioteca és delicte.
