L’animal gregari
De vegades és possible observar com grups nombrosos de persones es comporten, parlen, pensen, gesticulen, es vesteixen i es mouen de manera gairebé idèntica, com si d’una immensa coreografia no planificada ni volguda es tractés. Algú podria dir, amb un punt d’ironia, que no faig altra cosa que descriure una societat qualsevol, els individus de la qual parlen la mateixa llengua, han estat educats i escolaritzats segons criteris similars, estan sotmesos a les mateixes lleis i s’empassen la mateixa propaganda als mitjans de comunicació. Podem dir que els individus s’assemblen els uns als altres com gotes d’aigua perquè s’imiten mútuament o per alguna altra cosa? Els humans, com els simis, tenim una notable capacitat d’emular els altres i és probable que bona part dels aprenentatges que fem siguin d’aquesta mena. Però no es pot negar que copiar implica sempre una participació activa i conscient de l’imitador en el seu assemblar-se a aquell a qui imita. Però si observem bé el capteniment de moltes persones, que modelen la seva conducta pel que veuen fer, dir o pensar als altres, veurem que el seu és un procés inconscient i automàtic, que acaben sent “com els altres” de la mateixa manera que acaben adquirint la COVID, això és, perquè simplement s’han infectat. Sé que resulta estrany parlar “d’infecció” per a referir-se a fenòmens socials. Provaré d’explicar-me fent ús d’un exemple literari. A Le quart livre de Rabelais s’explica l’aventura de Pantagruel i els seus amics, entre ells Panurge, que fan un viatge per mar per a consultar la Divina Ampolla. Panurge té un altercat amb un comerciant de corders, Dindenault de nom, perquè aquest s’ha rigut de la roba que ell du. Quan acaba l’agra discussió, Panurge ofereix a Dindenault de comprar-li un corder. S’inicia un llarg regateig, a la fi. Panurge obté la compra i, tot seguit, el llença al mar per la borda. Immediatament, la resta de corders i moltons es llencen tots sols al mar. L’amo, que intenta impedir-ho, és arrossegat a l’aigua i s’ofega, el mateix passa amb la resta de pastors que viatgen amb ell. L’ensenyament és fàcil, si els corders són els animals més estúpids del món perquè segueixen sempre el que va al davant, els humans els anem al darrere, quant a toixesa.
