Tot per amor

Cap decisió feta amb amor no pot ser equivocada, sigui quin sigui el resultat.” Una vegada vaig sentir pronunciar aquesta frase a algú. No vaig gosar dir res perquè aleshores era molt jove i innocent; de fet, es pot dir que vaig assentir, que no significa res més que vaig renunciar a discutir el tema; a hores d’ara podria afegir que el meu silenci va permetre al meu interlocutor conservar intacta la seva fe en l’amor. La frase, ben mirat, es presta a moltes interpretacions, justament a causa de la seva ambigüitat, a la seva manca de precisió. De què parla, de les decisions que prenen els pares respecte dels fills, quan ho fan tot “per al seu bé”, fins i tot quan els claven una sonora plantofada o un clatellot? Fins i tot quan els ho consenten tot “perquè no pateixin i siguin feliços”, fins i tot quan, sobreprotegint-los, els embenen les ales perquè no els creixin i no puguin volar?De què parla? Potser de quan, per amor, hom es deixa trepitjar per la parella, sucumbeix a xantatges emocionals, o aguanta sense denunciar un marit maltractador perquè els seus fills tinguin un pare? De què parla? De quan l’afecte per algú –i l’encegament corresponent– ens du a prendre decisions contràries als nostres vertaders interessos i desitjos?La saviesa popular, ai, tan sàvia, ja fa temps va condensar en una altra frase, tots els errors de la primera: “De bones intencions el camí de l’infern està empedrat.” Assimilo “bones intencions” i “amor” en el sentit genèric de benvolença, o desig de fer el bé als altres sense esperar res a canvi, generositat. Així, per bé que la definició comuna de “bo” i “bondat” sembla fer bons els resultats, l’aplicació pràctica de la bondat o de la bona voluntat no garanteix res. I no cal fer jocs de paraules dient, posem per cas, que un “bon” assassí o un “bon” lladre no fan pas bones accions, en el sentit tradicional, per bé que siguin “bons” en les seves activitats. En realitat tothom sap que una ètica que només avalua les intencions està condemnada al fracàs. La vertadera benvolença consisteix a tenir en compte les conseqüències de les accions, més que no pas les intencions o els afectes. Només un bonisme innocent i temerari segueix la regla de l’amor menyspreant els resultats de la seva acció.