Fer vacances del mòbil

Si ha sortit de viatge i no ha fet fotos amb el mòbil o no les ha pujat a Instagram o a Facebook..., ha fet vostè realment un viatge de vacances? O només és un producte de la seva imaginació? Quina és la base actual dels records, el seu depòsit, si no ho és la galeria del mòbil, els diferents repositoris virtuals d’Amazon, de Google Fotos o els posts de les xarxes socials? S’imagina el lector anant de vacances a un lloc paradisíac, ple de vistes esplèndides, o anant de visita a una ciutat plena de monuments històrics i no poder documentar-ho més que amb una llibreta d’apunts i un llapis? Abans hom fugia de la ciutat, de les gàbies de ferro i ciment plenes de fum i de sorolls, per anar a respirar l’aire pur i salutífer dels pobles i de les muntanyes. Hi ha agències de viatges que organitzen sortides i estades de durada variable, de 3 a 15 dies, a indrets lliures de wifi i de tecnologia electrònica. Com que les ones arriben a tot arreu, de res no serveix enviar els clients al lloc més remot de l’Amazones o a una illa deserta, cal la col·laboració del client, que ha de comprometre’s a deixar els seus ginys electrònics: mòbil, tauleta, rellotge intel·ligent i ordinador portàtil, a la recepció de l’agència i viure el període contractat com un anacoreta electrònic. Superar la temptació de mirar Instagram, TikTok, X i Facebook és fàcil, privats com estan els clients dels aparells que els ho permetrien. El cas és que aquests indrets de vacances pretenen oferir una alternativa «Unplugged»; de fet, aquest és el nom d’una de les empreses que ofereix aquest tipus de serveis. Fixi’s en el terme anglès, que significa «desendollat», i que deu el seu origen a les actuacions musicals en viu amb aparells acústics i sense suport electrònic, això és, sense guitarres elèctriques ni altaveus. Els nadius digitals, i també els que ens hi hem vist immersos si ens plau per força, podem així fugir de les intromissions via correu (especialment dels correus-brossa), telèfon mòbil (trucades random i de propaganda de companyies de telèfon, electricitat o gas que volen que canviem de servei, d’enquestadors inoportuns i de gent que ens vol fer d’un club al qual no volem pertànyer). En fi, captius que som de la tecnologia que ens havia de dur la tan desitjada felicitat, en fugim justament perquè, com tot a la vida, una mica agrada i massa enfada, com deia ma padrina, que al cel sia.