Discutir i dialogar

Als Parlaments ja no en saben, i mira que és la seva feina. Com n’ha de saber, la gent que no hi està avesada? Discutir sense esverar-se, atorrollar-se o ofendre’s no és cosa fàcil. Al Congrés prou es veu que ni tan sols dialoguen: només fan monòlegs successius. I si algun cop dona la impressió que realment tenen en compte el que algú altre ha dit, és només per escarnir-lo o insultar-lo. Compto que les emprenyades que agafen són falses, perquè el volum de les respostes, tant per la intensitat del so com pel gruix de les paraules, són postissos i es donen per descomptats, pur èmfasi per reblar la pròpia posició.Discutir o debatre un tema és argumentar amb un cert èmfasi, però no deixa de ser un diàleg civilitzat on hom tracta de fer valer els propis arguments i desafiar els dels altres. Els anglesos tenen clar que una cosa és discutir “to discuss” i una altra és discutir-se, “to argue”, el que nosaltres anomenem també barallar-se amb paraules i crits. I, alhora, els anglesos tenen també el clàssic “to dialogue” per referir-se a la conversa pura i simple, aquella en què no es tracta de guanyar res, sinó de trobar algun element comú en la diversitat d’opinions. El diàleg implica, per tant, escoltar atentament l’altre, veure de comprendre el seu punt de vista amb la idea de trobar una perspectiva que pugui ser assumida col·lectivament.Tot plegat ve a compte del fet que ara, als debats que m’ha escaigut participar, ni que sigui com a espectador, m’he adonat del fet que hom cau sovint en dos extrems que avorten qualsevol resultat productiu. D’una banda, hi ha l’extrem de la baralla enrabiada en què ningú no escolta ningú, on no es rebaten arguments sinó que s’esgrimeixen paraules com ganivets i insults com garrots. No cal allargar-se a comentar aquesta variant. D’una altra banda hi ha qui, en lloc de dir “no hi estic d’acord” diu “em sento ofès” per aquesta opinió expressada. El desacord enceta una discussió raonada, mentre que “sentir-se ofès” cancel·la qualsevol debat que impliqui raonar. Ja veuen, mentre que en una baralla es tracta de veure qui imposa la seva raó, en una discussió es tracta de veure on es troba la raó, i en un debat emocional es tracta, només, de fer creure que si ens sentim ofesos és perquè tenim la raó.