Recorda que has de morir
No hi ha res que ens recordi més que hem de morir que el fet mateix de fer-nos vells. Ara bé, la “vellesa” és també una construcció social, en el sentit que el que pensen els vells d’ells mateixos i el que en pensa la societat és una variable cultural determinada per molts factors.A l’antiguitat romana el Senat rebia el seu nom del fet que els seus membres eren “senex”, vells o ancians. Senador deriva d’aquesta arrel llatina, però també senyor/a, monsenyor (títol honorari de certs eclesiàstics) o mossèn, que literalment deriva del català antic “mossènyer”, això és, el meu senyor. “Vell” era sinònim de persona mereixedora de respecte; hom confiava en aquella saviesa que només l’experiència podia proporcionar, en la situació de privilegi que permetia fer la mediació entre el passat i el present. Ara, la teòrica possibilitat d’accedir a la saviesa mitjançant la simple instrucció acadèmica ha fet minvar el valor de l’edat i ja només se’n veuen els inconvenients.Què són els vells, avui? Per a molts –entre altres l’Estat– són jubilats improductius, una despesa creixent en pensions que convindria escanyar; són uns éssers a mig camí entre la mort social i la mort biològica que malden per sobreviure mentre consumeixen quantitats ingents de productes farmacèutics i d’atenció mèdica. També són residus recuperats per a la indústria de les vacances i del turisme de fora de temporada. I són, tard o d’hora, clients segurs del negoci-servei de les residències de la tercera edat.Finiquitat l’antic model de família extensa, amb convivència de tres generacions, els vells romanen sols; a casa fan de mainaderes oportunes i gratuïtes dels seus nets, d’avaladors d’hipoteques o de refugi de fills divorciats. Quan ja no es poden valer, són obligada carn de residència. I quan van mal dades, com quan la pandèmia, i estan afectats de COVID i cal prioritzar la cura i l’assistència mèdica, polítics com Isabel Ayuso, que prohibí que, malalts, fossin derivats a hospitals, els recorden que la seva mort no preocupa gairebé a ningú. Si no m’acaben de creure, els convido a veure el reportatge 7291 dirigit per Juanjo Castro. Els vindran basques i vergonya en saber que la infame Ayuso va guanyar les eleccions posteriors a la gestió de la COVID.