Analfabets

Cap dels esclaus negres que treballaven a les plantacions de cotó d’Alabama durant el segle XIX no sabia llegir ni escriure. I no era perquè fossin incapaços d’aprendre de lletra, sinó perquè els seus amos blancs impedien per tots els mitjans que tinguessin accés a textos escrits i hom els ensenyés la lectoescriptura. Tot plegat estava recollit en els diferents Black Codes (codi de negres) dels EUA. És clar, els codis establien també altres restriccions físiques o socials, com la de mobilitat, el no reconeixement oficial dels matrimonis per tal que els amos poguessin vendre separadament els membres de les famílies, la prohibició de tenir propietats, l’absència de protecció legal davant dels maltractaments, la invalidesa del seu testimoni contra els blancs, etc. Exposar aquest conjunt ignominiós i inhumà de lleis requeriria molt espai. Em limitaré al primer tema: Hom impedia que els negres aprenguessin a llegir i a escriure per tal de mantenir-los en la ignorància. Així no podien aprendre altre que allò que els amos els volien ensenyar, no podien informar-se de res que no els fos dit directament, no podien estimular ni enriquir la seva ment amb noves idees ni podien gaudir del plaer instructiu de la lectura. Els esclavistes blancs sabien prou bé que l’alfabetització dels negres era una amenaça terrible: podia afavorir la seva emancipació. I justament del que es tractava era de mantenir-los menors d’edat tota la vida.Fa poc hem viscut la polèmica generada per la decisió de la Conselleria d’Educació de relegar la literatura del Batxillerat. Han girat cua davant les protestes: els il·luminats del Departament deseducatiu només encerten quan rectifiquen. Però abans ja havien eliminat les lectures obligatòries i fa temps que les biblioteques dels centres escolars estan llençant els seus llibres als contenidors de paper (no exagero gota). Han fet falta moltes dècades d’instrucció per aconseguir l’alfabetització completa de la població. Fa cent anys amb prou feines el 20% de la població sabia llegir i escriure a Catalunya. Ara ens assabentem que l’índex de comprensió lectora entre els nostres estudiants ha retrocedit un 10% en 10 anys. Si progressem adequadament en aquesta direcció, en menys d’un segle tots serem analfabets.