A un pas del no-res
El nombre d’alumnes de Batxillerat que aprova suspenent ha augmentat. Aquesta paradoxa és possible perquè hi ha un decret que permet regalar títols educatius. El redactat és més sofisticat, diu que la “titulació no quedarà supeditada a l’existència de matèries sense superar”, i això val tant per a l’ESO com per al Batxillerat. Després de gairebé quatre dècades fent de professor sé que aprovar un alumne que ha suspès una sola matèria al final de l’antic COU o l’actual segon de Batx., ja no era insòlit abans. Sovint el/la professor/a implicat tenia en consideració l’aplicació de l’alumne, la seva maduresa global, etc., i l’aprovava a l’avaluació final. El principi segons el qual cal superar totes les matèries per obtenir el títol no quedava afectat. Però ara, des del curs 2019-2020, la normativa explícitament admet que es pugui aprovar suspenent. Els resultats són a la vista: hem passat del 7,2 % dels alumnes aprovats amb matèries suspeses el curs 19-20, al 13,5 % durant el curs 22-23, i creixent.Aquesta no és una dada aïllada: el nombre d’alumnes que abandonen anticipadament els estudis ha disminuït, igual que el nombre de repetidors de curs (no és estrany, per què han d’abandonar si hom els regala els aprovats?); es prepara una normativa que preveu disminuir dràsticament el nombre d’hores de Física, Química, Geologia i Biologia, Literatures Catalana i Castellana...; i s’acumulen evidències que permeten dir que el coneixement que acrediten els nostres joves titulats s’ha enfonsat, com demostren cada any les proves PISA d’avaluació externa, i que el valor dels títols així obtinguts tendeix a zero.. ¿Algú pensa que el nombre de titulats significa res, en aquestes circumstàncies, que podem seguir fingint que el sistema és exitós perquè no hi ha “fracàs escolar”? Fem com qui té gangrena al braç i, per tal que no es vegi la necrosi creixent que el matarà ni se’n senti la ferum de descomposició, s’enfunda un guant lluent i perfumat que s’anomena Innovació Educativa.Em sap molt de greu dir que com més va més em convenço que vivim temps de contracultura, de retorn a la rusticitat i a l’analfabetisme. Si abans pensava que els humans i les bèsties ens distingíem només pel volum del cervell, ara cada dia en tinc més dubtes.
