Un transatlàntic torpedinat

ESCRIVIA AL maig en aquestes pàgines que l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) entre els Estats Units i la Unió Europea podria embarrancar. Les negociacions afrontaven pressions polítiques i comercials que dificultaven portar a bon port l’ambiciós projecte de constituir una vasta àrea de lliure comerç que sumaria dos blocs econòmics de més de 800 milions de persones. Les tretzena i catorzena rondes celebrades a l’abril i al juliol es van tancar sense avenços. Es tracta d’un complex procés que intenta conjugar les diferències entre l’economia europea, molt regulada, i la nord-americana, més liberalitzada, competitiva i innovadora. Una cosa que requereix temps, persistència i una clara voluntat política de les parts. Una quinzena ronda està prevista als Estats Units a començaments d’octubre. Les posicions continuen enfrontades. Entre altres temes, els europeus reclamen un millor accés als mercats públics dels Estats Units. Els nord-americans, penetrar dins el protegit mercat agrícola europeu.

Avui, el TTIP és torpedinat des de tots dos costats de l’Atlàntic, però encara continua a la superfície. I el seu futur és molt incert. El context polític i socioeconòmic s’ha enrarit en els últims mesos. Els forts vents populistes i proteccionistes desencadenats a la Unió Europea i als Estats Units van colpejant la línia de flotació d’un ambiciós projecte que pretenia establir una àrea lliure d’aranzels i altres barreres que dificulten el comerç de manufactures i agrícola, així com harmonitzar les normes que regeixen els fluxos bilaterals d’inversió i del comerç de serveis.

El TTIP va afrontar una oposició d’una part significativa de l’opinió pública europea que es queixava, amb raó, d’una falta d’informació o transparència de les negociacions iniciades l’any 2013. La mobilització de determinats partits polítics, sindicats i ONG, sobretot a França i Alemanya, va obligar la Comissió Europea a corregir en part l’opacitat existent.

Una opinió pública amb poca, parcial o mala informació pot ser conduïda per certs interessos que amaguen posicions, sovint contraposades, tant de les dretes com de les esquerres. I tot ocorre en una Unió Europea sumida en una profunda crisi de lideratge polític i de cohesió econòmica i social, on creixen els desafiaments interns i externs: els incerts efectes del Brexit, la crisi de refugiats, l’amenaça terrorista de l’Estat Islàmic, etc.

El calendari electoral va acabar frenant en sec el TTIP a les vigílies d’unes transcendentals eleccions presidencials a França i unes altres de legislatives a Alemanya, previstes pel maig i el setembre del 2017. El passat 28 d’agost, el vicecanceller i ministre d’Economia alemany, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, va donar el TTIP per pràcticament fracassat. Va ser immediatament desmentit per Angela Merkel, partidària que la Comissió Europea prossegueixi les negociacions.

Però l’últim torpede directe contra el TTIP ha estat llançat per França. París demanarà a la Comissió Europea de paralitzar les negociacions durant la pròxima reunió de ministres de comerç exterior de la Unió Europea a finals de setembre a Bratislava. El president François Hollande ho va confirmar el 30 d’agost. Però Brussel·les es resistirà a enterrar el TTIP sense un mandat clar i exprés del Consell Europeu. La posició francesa no és secundada ni per Angela Merkel, ni per Matteo Renzi i altres líders europeus. I la majoria dels països bàltics i de l’Europa Central i Oriental donen suport al TTIP com a mitjà per reforçar l’aliança geopolítica i estratègica amb els Estats Units, i encara més davant de les creixents tensions polítiques i econòmiques provocades per la Rússia de Vladímir Putin. La falta de consens entre París i Berlín en alguns temes clau de l’agenda europea no augura res de bo. I coincideix quan la Gran Bretanya es prepara per llevar àncores per salpar cap a fora de la Unió.

A l’altre costat de l’Atlàntic, el TTIP també és qüestionat en plena campanya de les eleccions presidencials del 8 de novembre. Els acords de lliure canvi impulsats per Barack Obama s’han convertit en un tema controvertit que afecta l’Acord Transpacífic (TPP) i el TTIP. Donald Trump abraça tornar al proteccionisme comercial. Hillary Clinton segueix reticent al TTIP.En tot cas, sembla que el TTIP quedarà suspès. La unió Europea i els Estats Units no han sabut, o no han volgut, arribar a un acord equilibrat i beneficiós per a totes dos parts. Un fracàs que perjudicarà més la UE que els EUA. I que afavoreix la creixent penetració xinesa a Occident. El debat polític es va polaritzar en excés. Cal insistir en el fet que els actuals desequilibris econòmics i socials no se solucionen posant barreres a la llibertat de comerç.

El problema bàsic: el control efectiu de la lliure circulació dels grans capitals d’aquelles empreses multinacionals, occidentals o asiàtiques, que s’aprofiten dels avantatges fiscals oferts per determinats països o paradisos fiscals. Alguns són dins de la Unió Europea. Ho sap molt bé l’exprimer ministre luxemburguès Jean-Claude Juncker, ara conduint la Unió. Els avantatges fiscals concedits per Irlanda a Apple són escandalosos en una Unió Europea on creixen les desigualtats territorials i socials.