Fer territori i fer de banc

Aproximadament el vuitanta per cent del pressupost d’ingressos de la Diputació de Lleida prové de l’aportació de fons que destina el Govern d’Espanya a través del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Això vol dir que la funció que realitza, és a dir, la d’assegurar la prestació dels serveis de competència municipal a tot el territori de la província i participar en la coordinació dels municipis amb la Comunitat Autònoma i l’Estat, o el que és el mateix, prestar la seua ajuda a aquells ajuntaments que per mida o falta de recursos no poden oferir als veïns els serveis que els corresponen, de la gestió de residus o connexions de servei d’aigua potable, passant per les gestions de caràcter més administratiu com la recaptació i gestió de tributs o prestant figures essencials per al bon funcionament d’un consistori com la tasca de secretariat municipal o d’intervenció de les finances públiques, tot plegat, és finançat per l’Estat.

I és lògic que així sigui, ja que amb aquest motiu es van crear al segle XIX. En una província com Lleida, la feina i aportació de la Diputació és crucial.

Nuclis poblacionals molt petits i dispersos entre si, amb rendes agropecuàries majoritàriament i alguns ingressos turístics fan que la seua viabilitat sigui tremendament complicada, i a falta d’unes noves vies de finançament dels ens locals, la supervivència d’aquests depèn d’organismes superiors, la Diputació, els Consells Comarcals, la Generalitat, etcètera.

Però la Generalitat està tiesa, si em permeten l’expressió. La nefasta gestió que han fet els últims governs d’aquesta, accentuada amb el penós espectacle de ni tan sols no disposar de pressupostos aprovats en aquesta legislatura, fan que el govern de la Generalitat sigui incapaç de fer-se càrrec dels seus compromisos econòmics.

Això sí, reconèixer que els té, els reconeix tots, però pagar-los són figues d’un altre paner.

Així, a la Diputació de Lleida assistim comissió rere comissió a exercicis de finançament de la Generalitat via pròrrogues de conveni, o el que és el mateix, a ampliacions de períodes de pagament, o directament, via préstecs perquè sigui la Diputació qui pagui els ajuts a petits municipis i després la Generalitat torni l’import a final d’any o es faci un canvi del tipus “jo et dec tant, tu a mi tant, restem i ja si de cas, et pago el que queda pendent...”

I estem parlant d’actuacions en infraestructures viàries, en projectes de salut o en menjadors escolars... I al llarg de tota la província.

Així que, a més d’aquest vuitanta per cent de pressupost, la Diputació destina una bona quantitat de fons propis a mantenir el territori, cosa que la Generalitat no fa.

Per tant, l’honest és reconèixer que, a la nostra província, és l’Estat el que està fent territori a través de la Diputació. I a més a més fa de banc de la Generalitat. Qualsevol altre discurs són excuses de mal pagador.