La violació, una xacra que no cessa?

l’estiu

ha posat d’actualitat un nou binomi: festa igual a alcohol, drogues i perill de violació. La violació grupal és la novetat en el tema. Es mesclen erròniament conceptes sobre masclisme, llibertat femenina i situacions objectives de risc quan s’examinen les violacions. Dilluns passat, Joaquín Luna, columnista de La Vanguardia, es queixava al comentar el trist episodi d’assetjament sexual patit per una regidora barcelonina, com avui es considera patriarcal i, en la seua conseqüència negatiu, acompanyar, si és de nit, una dona fins al seu cotxe o portal. La nostra societat es troba molt confusa en aquests importants temes i es resisteix a entendre que, siguis home o dona, existeixen situacions objectives de perill o risc en què pots ser víctima.

Els violadors, aquells desconeguts:

Solia comentar als meus alumnes de la Facultat de Dret, com, en general, els delinqüents no responen a l’estereotip que en tenim. Així, el propietari d’un important local de begudes mai no pot ser un alcohòlic, ni la madame d’una casa de prostitució una viciosa del sexe, ni tampoc no és habitual que un “capo de la droga estigui enganxat a la cocaïna, si fos així els seus negocis no prosperarien. Una cosa semblant s’esdevé amb els violadors, el perfil dels quals és ser majoritàriament d’homes casats i amb família d’edats compreses entre els 25 i 45 anys i sense problemes d’ocupació o atur.

Segons l’última enquesta del Ministeri d’Interior, publicada el mes de juliol passat, al nostre país es comet una violació cada vuit hores. Els estudis també posen de manifest que el violador no és un malalt mental i només en un 20 per cent dels casos resulta ser psicòpata o afecte a alguna malaltia psicològica.

La llei aquí i ara:

Les penes que castiguen la violació són greus, i poden arribar fins als quinze anys de presó. El Codi Penal explica el delicte i el defineix com “l’accés carnal per via vaginal, anal o bucal, mitjançant introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dos primeres vies”. La llei exigeix per a la persecució, denúncia de la persona perjudicada, del seu representant legal o querella del Ministeri Fiscal quan la víctima és menor d’edat i necessiti protecció o es trobi desvalguda. El perdó de l’ofès no extingeix, en aquests casos, la responsabilitat penal.

Consell legal

Actuar en prevenció amb cursets dirigits especialment als adolescents, al costat de la insistència d’aquesta cultura en escoles i col·legis, serà amb tota probabilitat la millor i més eficaç mesura per eradicar de la nostra societat situacions de violació.