Sentir Granados a Sicília

Doblement exacte: ‘sentir’ Granados perquè el vam fer escoltar i el van escoltar; ‘sentir’ Granados perquè ens vàrem emocionar íntimament mentre el tocàvem i perquè –creiem– el públic sicilià es va impregnar d’unes emocions pures que, tenint les seves arrels més profundes a Lleida, han esdevingut universals. La música és un art que, per sort, es caracteritza per obrir espais de llibertat més aviat que per restringir-los. Des del mes de gener del 2014, la Banda Simfònica Unió Musical de Lleida personifica a la nostra ciutat una idea ben noble: la de l’art independent de qualsevol cobertura estable de caire institucional, és a dir, d’arrel econòmica. D’acord: gaudim de l’Auditori de tots. D’acord: ens arriben petits ajuts municipals per afrontar ofecs de darrera hora i peremptorietats sobrevingudes. D’acord: tenim fans privats que ens dispensen grans atencions i ens expressen un afecte sincer amb gestos simbòlics d’una vàlua enorme. La independència completa és una abstracció i, en essència, una quimera: també per a nosaltres. Però estem segurs que, fins i tot sota un model de ‘protecció oficial’ on haguéssim de retre comptes d’una manera exacta i precisa (per cert: ho fem igualment d’esma), nosaltres no podríem haver afrontat l’aventura siciliana del 2016 sense un impuls bàsic i primer que –com la justícia– és anterior al pa: la voluntat, el desig de ser nosaltres mateixos fent valer al màxim els nostres talents i les capacitats al nostre abast. A través de la BSUM Lleida, Lleida ha estat important a Sicília des del 27 de juliol al 2 d’agost d’enguany, i ho volem explicar. Hi hem anat i n’hem tornat com uns senyors (que és el que som els músics), vull dir en avió; hem allotjat la nostra gent en apartaments i pisos; n’hem procurat, el millor possible, la manutenció; hem previst hores de lleure i hem prestat atenció a l’intercanvi cultural. Hem assumit el 95% de la despesa amb els ingressos derivats dels nostres concerts, que vosaltres, estimat públic de Lleida, seguiu amb una fidelitat que agraïm de cor; i hem comptat amb la generositat dels músics, conscients que pagava la pena renunciar a compensacions immediates i insignificants a canvi de construir una experiència inoblidable i un record preciós per seguir creixent. No fóra just no fer esment del suport incondicional que, al llarg de l’estada a terres de Sicília, hem rebut de les Associacions Musicals “Giuseppe Verdi” de Castelbuono i “Vincenzo Bellini” de Tusa. Una Banda de Lleida ha posat música a una processó solemne de gairebé cinc hores, la de Santa Anna als carrers de Castelbuono, i ha interpretat, entre altres intervencions, dos concerts simfònics de gran alçada a llocs tan emblemàtics del paisatge sicilià com són la Plaça del Castell de Castelbuono i l’abadia franciscana de Tusa. Hem tocat música religiosa, però també molt festiva, i pasdobles, i sarsuela, i música de cinema, i les Danses Espanyoles i Goyescas d’Enric Granados han reviscolat pletòriques (som a l’Any Granados) on, potser, menys s’ho haguessin pogut imaginar. Ens han aplaudit dempeus i, més definitiu encara, hem fet el nostre treball de manera que poguéssim, els uns als altres, aplaudir-nos dempeus. Sobretot, hem estat molt feliços. La felicitat i la bellesa no es poden pagar amb diners ni poden ésser subvencionades. No hi és, al codi genètic dels humans, una felicitat per sempre; aquesta condició la reservarem als déus (i això ho hauríem de comprovar) i als optimistes recalcitrants o bé mal informats. Però, atès que consistim només en el present, us convido a tornar a omplir de gom a gom l’Auditori cada cop que la BSUM Lleida hi torni a oferir un concert. Del dia de demà, ¿què se’n sap?