El veritable compromís de la tinença responsable

El col·lectiu de veterinaris celebra el 4 d’octubre la seva festa patronal de Sant Francesc. Per a tots nosaltres, es tracta d’una diada ben especial, perquè permet que la nostra tasca, normalment a l’ombra i força desconeguda pel gran públic, es faci més visible, almenys per un dia, davant la societat. És aprofitant aquesta avinentesa que, enguany, volem posar l’accent en un dels que estan sent un dels nostres cavalls de batalla: el de les mascotes i la tinença responsable.

Cal dir, d’entrada, que no es tracta d’una afirmació a la lleugera i sense contingut; dit d’una altra manera, no són paraules buides ni una declaració de bones intencions, sinó que estem demostrant el nostre compromís amb fets i amb accions per tal de conscienciar tothom de la importància i de la necessitat que la tinença responsable de mascotes sigui veritablement això: una tinença responsable.

Per fer-ho, hem baixat al carrer, hem pres nota de tot allò que cal fer per millorar i avançar en aquest terreny i ens hem posat mans a l’obra treballant plegats amb totes les parts implicades en aquesta lluita. D’una banda, amb les administracions i els ajuntaments, que estan mostrant la seva sensibilitat envers la necessitat de tenir cura de les mascotes i de fer-ho en les condicions adequades de salut i d’identificació.

De l’altra, amb els cossos de seguretat, com a exemple, els Mossos d’Esquadra de la demarcació de Lleida, als quals hem lliurat, en el decurs del darrer any, dos lectors de microxips d’animals de companyia que permetran agilitzar la feina dels agents a l’hora de localitzar els propietaris d’animals ja sigui en casos d’accident, especialment de gossos, com en casos d’animals perduts. A més, ambdues parts ens hem compromès a treballar conjuntament en la conscienciació de la importància d’identificar correctament els animals.

També treballem en estreta col·laboració amb les protectores d’animals, i ho fem mitjançant convenis com el que vam signar, el passat mes de juny, amb els Amics dels Animals del Segrià, amb l’objectiu de difondre l’obligatorietat de la identificació animal i el foment de la tinença responsable d’animals de companyia, una tasca, cal recordar-ho, en què els veterinaris catalans han estat pioners en la identificació electrònica dels animals de companyia a Europa mitjançant la creació, l’any 1987, de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), que actualment és titularitat del Consell.

En aquesta mateixa línia de treball s’emmarquen diferents campanyes, com ara la que es va endegar per donar a conèixer els avantatges de la identificació dels animals amb una placa amb codi QR. O com la que es va posar en marxa abans de l’estiu sobre “10+3 coses que cal saber si heu de viatjar (o no) amb la mascota”, segons les normes de tinença responsable d’animals de companyia.

A tot plegat, cal afegir-hi la presència, any rere any, del Col·legi al saló Mascota’m, amb un estand on es difonen aquestes i altres mesures que ens serveixen per posar l’accent en l’educació de les persones propietàries, que al cap i a la fi són les receptores del nostre missatge i les que han de fer possible que la tinença faci honor al seu nom i sigui responsable.

Unes pautes que passen, com sempre recordem, inicialment per valorar quina és la mascota més adient per a cada llar, tenint en compte el tipus d’animal, la mida, el pèl, l’edat i el sexe. Un cop feta l’elecció, cal comptar amb el temps diari adequat a la cura i l’atenció que requereix cada espècie o animal, així com amb un espai adient per a la mascota dins de la llar. Cal que hi hagi un compromís a educar l’animal de companyia per tal que es comporti correctament i garantint una bona convivència. Cal identificar la mascota amb el microxip corresponent, i registrar l’animal al Cens d’Animals de Companyia que dirigeix l’Ajuntament respectiu. I també cal establir uns controls sanitari, seguint les recomanacions del nostre veterinari, que incloguin la vacunació i desparasitació periòdica de la mascota. I sempre consultant un veterinari per resoldre qualsevol dubte o contingència que pugui sorgir.

La tasca del veterinari, però, va molt més enllà del que són les mascotes i la seva tinença responsable, que sens dubte és un tema prou important, però no l’únic que reclama l’atenció o que ens ocupa. Podríem dir que la tinença responsable forma part del concepte d’una sola salut que és cap a on creiem que han d’anar la veterinària i totes les professions relacionades amb la salut, també la humana, ja que entenem que totes estan íntimament interrelacionades i que vetllar per una d’aquestes és fer-ho per totes.

Amb tot això no podem oblidar les altres funcions que realitzem i que també són de vital importància. Són les que ens fan estar presents per tot el territori, al costat de la ramaderia, en la salut pública, treballant amb les administracions en el control de l’alimentació... Fent, entre tots, que sigui una realitat aquest concepte global d’una sola salut a què abans ens referíem. Perquè, no ho oblidem, la tasca del veterinari té un impacte molt més rellevant en les nostres vides del que molta gent sap, i aquesta és l’essència del nostre compromís amb la societat.

Els veterinaris som omnipresents en el camí dels aliments de la granja a la taula, i és aquí on cal tornar a recordar que no es pot concebre la salut de les persones sense la dels animals, perquè aquests són una de les nostres fonts principals d’alimentació i tenim moltes malalties en comú que ens poden transmetre. Un bon exemple de tot plegat el tenim en malalties com ara la ràbia. Des del col·lectiu veterinari hem fet crides a la revisió de l’obligatorietat de la vacuna de la ràbia pels animals de companyia. Tot i que està eradicada del nostre territori, es tracta d’una malaltia força greu i que segueix vigent en altres zones del planeta. Aquest fet, unit a la gran mobilitat que es genera dins un món global, ens fa molt vulnerables, per la qual cosa ens hem de mantenir sempre alerta.

Tot plegat enllaça amb el vessant formatiu del nostre col·lectiu, que resulta clau de cara al futur de la veterinària: hem d’estar, i de fet ho estem, en un estat de formació permanent, mantenint actualitzats els nostres coneixements i amb una intensa activitat que des del Col·legi no ens cansarem d’incentivar i de promoure com a fonamental per tal d’exercir amb garanties la nostra professió i, d’aquesta manera, respondre davant la societat amb el nostre compromís.