Anul·lades les taxes judicials per excessives

Com deuen saber els nostres lectors, la denominada taxa judicial per l’exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós administratiu i social, va entrar en vigor l’1 d’abril del 2003, a través de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, i van ser exigibles també a les persones físiques fins a l’1 de març del 2015.

Aquesta llei va ser modificada en dos ocasions; la primera, pel Reial Decret llei 3/2013, de 22 de febrer, i la segona, pel Reial Decret llei 1/2015, de 27 de febrer. La novetat més important d’aquesta segona modificació va ser la supressió de la taxa judicial per a les persones físiques en totes les jurisdiccions i instàncies.

Fins i tot la Sala Social del Tribunal Suprem va dictar un Acord no jurisdiccional el 5 de juny del 2013 sobre les taxes en l’ordre social, on acordava que no eren exigibles les taxes per a la tramitació dels recursos de suplicació i cassació en l’ordre social, ni al treballador, ni al beneficiari de la Seguretat Social, ni al funcionari o personal estatutari, ni tan sols respecte dels recursos interposats anteriorment al RDL 3/2013.

Tampoc no eren exigibles als sindicats per a la interposició de recursos de suplicació o cassació, sigui unificadora, sigui ordinària, davant de la jurisdicció social, ni tan sols respecte de recursos interposats anteriorment a l’expressat RDL 3/2013.

Finalment, i davant de la unànime repulsa dels sectors socials més implicats (jutges, fiscals, advocats, graduats socials i procuradors, entre d’altres), la norma va ser recorreguda davant del Tribunal Constitucional.

Doncs bé, recentment el Ple del Tribunal Constitucional ha dictat la seua sentència de 21 de juliol del 2016, estimant parcialment i per unanimitat el recurs presentat pel Grup Parlamentari Socialista del Congrés dels Diputats, declarant inconstitucional la previsió de l’article 7 de la llei, que en els seus apartats 1 i 2 establien les quotes tributàries fixes i variables exigides a les persones jurídiques.

Concretament, s’anul·len les següents quotes fixes per poder acudir en demanda davant dels Tribunals:

1. La de 200 euros per interposar el recurs contenciós administratiu abreujat i la de 350 euros per interposar el recurs contenciós administratiu ordinari.

2. La de 800 euros per promoure recurs d’apel·lació i de 1.200 euros per als recursos de cassació i extraordinari per infracció processal, en l’ordre civil.

3. La de 800 euros per al recurs d’apel·lació i 1.200 euros per al recurs de cassació en qualsevol de les seues modalitats, en l’ordre contenciós administratiu.

4. La de 500 euros per al recurs de suplicació i 750 per al de cassació en qualsevol de les seues modalitats, tots dos de l’ordre social.

5. També ha estat declarada inconstitucional la quota variable la quantia de la qual era la que resultava d’aplicar al valor econòmic del litigi el tipus de gravamen que correspongui, segons la següent escala: de 0 a 1.000.000 euros, 0,5%; la resta, un tipus percentual del 0,25. Màxim variable: 10.000 euros.

Sense entrar en més disquisicions tècniques, seguidament resumiré els aspectes més rellevants resolts per l’esmentada sentència:

– La declaració de nul·litat de les taxes només produirà efectes pro futuro, això és, en relació amb nous supòsits o amb els procediments en què no hagi recaigut una resolució ferma.

– En relació amb els drets fonamentals dels ciutadans, l’alt tribunal considera que l’establiment de taxes per a l’exercici d’accions judicials en els ordres civil, contenciós administratiu i social no vulnera, en si mateix, el dret a la tutela judicial efectiva, i a més argumenta que no incompleix el mandat de submissió de l’Administració al control judicial ni tampoc el principi de gratuïtat de la Justícia.

– Considera que la quantia de les taxes (tant la quota fixa com la variable) resulta desproporcionada, ja que poden produir un efecte dissuasiu en els ciutadans a l’hora d’acudir als Tribunals de Justícia en l’exercici del seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva.

Raona la sentència del Tribunal Constitucional que, al tractar-se d’un sistema de taxes en el qual tots paguen el mateix, el seu objectiu de dissuadir els ciutadans de la interposició de recursos abusius es dilueix per a tot aquell que disposa de mitjans econòmics suficients.

Sota aquestes premisses i atenent el declarat en la mateixa sentència que la mesura és necessària, “ja que no existeix una alternativa per aconseguir fixar una coresponsabilitat econòmica per part de tot aquell que genera l’activitat processal la realització de la qual produeix un cost per a l’Estat”, el Govern haurà de nou de regular les taxes judicials atenent tots aquests criteris basats, fonamentalment, en la proporcionalitat del seu import, evitant la desigualtat sota un criteri essencialment de possibilitat econòmica, permetent que els ciutadans, en funció d’unes consideracions objectives, puguin accedir als tribunals de Justícia amb igualtat d’oportunitats, sense cap escull de naturalesa tributària. En qualsevol cas, continuarem atents al que s’esdevingui sobre aquest tema en el futur.