Confiança i fortalesa

És àmpliament conegut per tothom –fins i tot pels mateixos partits desfavorables al procés i que ens ho recorden diàriament– que la present legislatura és excepcional en tots els sentits. Una legislatura que neix a partir del clam popular majoritari que demana i exigeix iniciar un full de ruta ferm i clar cap a la independència de Catalunya a través d’un procés constituent, integrador i democràtic, basat en la participació ciutadana, davant la negativa de l’Estat espanyol a afavorir un referèndum o davant les accions empreses pel Tribunal Constitucional sobre el President Mas i els Consellers que van fer possible la consulta del 9-N. Els resultats assolits a les urnes el 27-S passat traslladaven al Parlament l’encàrrec inequívoc d’implementar totes les eines necessàries per fer efectiu el procés de desconnexió, i el Parlament recollia aquest encàrrec escollint un govern clarament independentista i ben decidit a dur-les a terme. Un compromís reblat també en un mateix 9-N a través de la resolució d’inici del procés de creació del nou estat català en forma de República, aprovada pels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP, que instava el mateix Parlament a iniciar un procés constituent i a complir el mandat democràtic que la ciutadania ens havia donat a través de les urnes. S’iniciava d’aquesta manera un camí de no retorn i es posaven en marxa les tres lleis que han de permetre la desconnexió efectiva, com són la Llei Integral de Protecció Social, la Llei de l’Administració Tributària i la Llei de Règim Jurídic Català, i que en aquests moments ja es troben plenament en tràmit parlamentari a l’espera de ser presentades i aprovades al mateix Ple del Parlament. Poques setmanes després, s’aprovava un pla de xoc per fer front a les situacions d’emergència social encara avui ben presents al nostre país. Malauradament, la major part d’aquestes mesures requerien l’aprovació d’uns pressupostos presentats pel vicepresident Junqueras i que no van poder ser aprovats per la manca de suport del grup parlamentari de la CUP. D’aquesta manera, s’obria un nou escenari en el qual es posava en dubte la viabilitat del procés sense aquest suport per donar llum verda a una de les eines fonamentals i per fer complir el full de ruta acordat per la majoria de l’hemicicle. D’aquí el període de reflexió en el qual el mateix President Puigdemont posa com a condició sine qua non la seva continuïtat a través d’una moció de confiança a debatre l’endemà mateix al Parlament. Certament i com a element indispensable, el vot de confiança al president i, conseqüentment, a aquest govern, té i tindrà sentit sempre que s’ompli de contingut. Conscients de les diferents sensibilitats de tots els diputats i diputades que conformen la majoria independentista, cal abordar aquesta moció de confiança no només com un gest per seguir endavant amb el full de ruta sinó com una manera de debatre i arribar a acords en tot allò que esdevé i esdevindrà imprescindible. La grandesa d’aquest procés rau en la seva transversalitat i aquesta es basa a posar-se d’acord en allò que n’és l’essència però també en allò que li dóna fortalesa. Ens queda camí per recórrer, tenim un objectiu clar i un pas decidit, però ens cal aquesta fortalesa necessària per afrontar cada tram. No permetem que l’horitzó que tots hem albirat acabi sent un miratge per no haver sabut caminar conjuntament. En tot cas, fem el camí ben ample perquè tots hi trobem el nostre espai.