Catalunya davant els delictes

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va inaugurar solemnement divendres l’inici de l’any judicial. Sempre que arriba aquesta data tinc un amic que diu no saber si això reflecteix que la justícia s’avança dos mesos a l’any natural o, al contrari, comença l’anualitat amb un retard de nou mesos. L’espectacle de solemnes togues, collars i condecoracions resulta enlluernador. S’esperen sempre dos discursos: el del president del Tribunal Superior, vessant llàgrimes amargues sobre les misèries dels nostres mitjans judicials, i el del fiscal en cap, que habitualment ens informa del dolent i el pitjor. Saben quins són avui els delictes que pugen a Catalunya? Augmentem en delictes de lesions, danys, usurpació i violència de gènere. Aquest últim amb un ascens del 48%. L’única dada positiva és contemplar com homicidis, assassinats, robatoris i furts disminueixen en un 2%.

La violència impera

Catalunya, en altre temps pacífica, se’ns ha tornat violenta. Les víctimes? Dones en primer lloc i la resta de ciutadans, a continuació, per delictes de lesions i danys. La usurpació apareix també com a protagonista En què consisteix aquest delicte? Suposa sempre violència i intimidació a les persones i l’objectiu és ocupar un immoble, habitatge o edifici, tenint unes altres dos versions com són l’alteració de termes o límits en pobles i finques i la sostracció d’aigües d’ús públic i privat. El Codi preveu també un altre tipus de sostraccions que són més d’àmbit administratiu i a les quals no es referia el discurs del fiscal.

Falten forces policials?

El sindicat majoritari en els Mossos d’Esquadra, SAP Fepol, ha llançat un SOS: a Catalunya falten 1.400 agents per garantir la seguretat ciutadana. Des del 2011 no s’han convocat promocions malgrat trobar-nos en nivell 4 (el màxim és el 5) d’alerta antiterrorista. Si no s’aproven pressupostos, no es podran proveir les 400 noves places per a aquest any. El panorama delictiu català exigeix reforços policials.

Consell legal

La seguretat ciutadana és un bé bàsic la consistència del qual s’assembla a un valuós cristall, que si no el cuidem es pot trencar amb facilitat. No juguem amb foc, posin-se els mitjans necessaris per continuar tenint el nivell convenient de seguretat, ja que això serà sempre garantia de més assoliments en la convivència ciutadana.