Occitània, Òc!

Encara demori estonat de víuer aquerò que semblaue impossible! França reconeish oficiaument Occitània! Celebre-ma’c! Aran, recupère tanben ua part dera sua istòria.

Dera fusion des dues regions (Midi-Pyrénées e Laguedoc Rousillon) en votacion populara, es ciutadans escuelhèren Occitània.

Quina contrarietat! França, eth País mès centralista d’Euròpa,enquià hè quate ans, a dat era vèu ara gent a trauèrs des urnes, eth pòble a decidit, e an reconeishut quauqu’arren que enquià hèr ben pòc era Constitocion de França semblaue que non deishaue. S’a hèt possible aquerò que semblaue ua utopia.

Era grèu crisi economica, financèra e sociau que patís Euròpa an deishat ath descubèrt grèus dèficits sociaus e territoriaus as quaus es Estats-Nacion an de dar respòsta. França ac a hèt exercint era democràcia. En quate ans França a patit ua evolocion. Espanha en quate ans a patit ua involocion! Quina diferéncia!

Mès, aguest èxit d’Occitània e tanben dera Grana Occitània se deu ara luita de fòrça persones que pendent fòrça ans non an deishat de crèir, de reivindicar e persistir. Felicitats a totes aqueres persones. Felicitats a tota Occitània. A partir dara en Aran, se èm capaci d’anar mès enlà e daurir-mos nacionaument, economicament, culturaument e politicament dauriram ua pòrta que genère ua oportunitat. Er esturment entà daurir era pòrta l’auem, era Lei d’Aran, liegetz-la ben. Ara e coma tostemp, torne a depéner de nosati.

En Aran, aguesta contrarietat tanben s’a dat politicament. Guardetz es dus grani partits aranesi e analisetz qui a evolocionat e qui a involocionat. Uns apostam pera exercici dera democràcia e d’auti ac hènt pera exercici deth sometiment. Quina diferéncia!