Frustrat viatge de Picasso a Mallorca

L

a figura del pintor Joan Junyer tindrà un reconeixement aquests dies gràcies a diverses exposicions que s’esdevenen a Catalunya. Nascut el 1904, com Salvador Dalí, va passar la seva vida entre Barcelona, Mallorca, París i Nova York. Exiliat a Amèrica, va exposar diverses vegades individualment al MOMA, i va excel·lir com a escenògraf, i autor d’unes pintures “que s’aguanten dretes”, segons definició d’Alexandre Cirici.

Fill de Carles Junyer i nebot de Sebastià, grans amics de joventut de Picasso, mecenes seus i col·leccionistes, tenien una propietat a Mallorca, a Lluc Alcari, a tocar de Deià. La casa, els bancals i les vistes eren paradisíaques i captivaren el jove Junyer, que hi va fer amistat amb Robert Graves. De seguida va instal·lar-se a París, però cada estiu tornava a la costa mallorquina, i va pintar escenes de danses, molt reconegudes. A París, als anys vint, visitava amb molta freqüència Picasso, que l’ajudava i acollia com un familiar.

Joan Junyer era sord, i escrivia moltes cartes que expliquen el seu dia a dia. El Museu Picasso de París conserva prop d’un centenar de cartes i sabem, per aquestes, algunes circumstàncies inèdites, com aquesta del viatge previst de Picasso a Mallorca l’estiu del 1929.

Des que es va establir definitivament a París el 1904, Picasso venia sovint a Barcelona per visitar la família. El 1906 va venir a Gósol, el 1909 a Horta de Sant Joan, el 1910 a Cadaqués i el 1913 va assistir al funeral del seu pare a Barcelona. Després del naixement del seu primogènit, Paulo, el 1921, les vacances eren més familiars i el 1933 van tornar a Barcelona, i el 1934 passaven per Lleida, provinents de Toledo, camí de Barcelona.

D’aquesta previsió de venir a Mallorca no se’n tenia constància. Joan Junyer li explicava a Picasso la bellesa de l’illa, i li enviava sovint cartes postals amb vistes de Barcelona, però també de Mallorca. La invitació a visitar l’illa va calar i Picasso va començar a pensar a fer-la realitat. La idea era passar-hi l’estiu del 1929, amb Olga i Paulo. Junyer li escriu “...Todo el Mare Nostrum es bueno, pero a Mallorca encontrará a quien le ama. Acabaremos de puntualizar el viaje”. El pare i l’oncle de Joan Junyer ajudaven a aquesta confiança i proposta. De joves Picasso els visitava a Barcelona i dibuixava en els fulls del seu comerç. L’època blava estava molt ben representada a la seva col·lecció, i Sebastià va acompanyar Picasso en el seu viatge primerenc a París.

L’estada era ja organitzada, però no va poder fer-se realitat. Picasso va acabar passant l’estiu a la Bretanya, a Dinard, amb Olga i Paulo, però també amb Marie-Thérèse Walter.

En una carta que Joan Junyer escriu al seu amic Ernest Dethorey i Camps, datada d’11 d’agost del 1929, dóna una mica més d’explicacions sobre aquest viatge frustrat: “Es divertit el problema creat a l’entorn de la vinguda d’En Picasso. La realitat es la seva malura i després de la del seu fill, tots dos mal parats. Es llur metge qui els desancosella del viatge a Mallorca per els contrastos de calor i humitat a la proximitat del Mediterrani. Els hi recepte les zones temperades de la Bretanya. Es tot això lo que ell no vol sapigue ningú. Es aquest el motiu que em fa esperançar una mica, molt feblement, que puguin venir pel setembre, quan la tardor ací es com les terres baixes de Bretanya ara. Es llàstima que només pensi venir per compensar-me del inevitable mal rato. Be sigue lo que sigué, lo interessant es veure’l ací, que facilment almenys, ja serà molt, si li arraparà el cor.”

Picasso no va venir, i a Dinard va començar una nova història personal, ben coneguda.