VENT DE PONENT
Franquisme
Aquesta setmana hi havia un munt de temes per tractar, i finalment he decidit comentar el tema dels dos debats del franquisme que vam tenir dimecres. Es presentava una proposició de llei que vol anul·lar aquests judicis celebrats per la dictadura franquista, i s’emmarca en l’importantíssim debat general per a Catalunya, que és la memòria històrica derivada de la Guerra Civil i d’aquest règim dictatorial. Tots els grups vam poder condemnar el règim franquista, la dictadura i totes les seves conseqüències, com és la repressió subsegüent. Estem d’acord que s’anul·lin els judicis que s’han dut a terme sense garanties i amb violació dels drets humans. Quant al fons, no va haver-hi excessiva discrepància puix que cap grup va presentar cap esmena a la totalitat. Tan important és la reivindicació, que compartim, d’anul·lar judicis injusts contra els drets humans i derivats de la repressió d’una dictadura, com que es pugui dur a terme. A la sortida, vaig passar per davant del Born per presenciar allò que en Juan Cal ens explicava a la seva columna respecte a una de les funcions que pot tenir l’art. Fer pensar el ciutadà, sense cap intenció estètica en l’obra exposada. Allà hi havia una estàtua d’en Franco decapitat, pintat amb l’arc de sant Martí, i protegida per la guàrdia urbana. Han aconseguit generar debat. Entre els turistes que preguntaven i alguns d’aquí que escridassaven, vaig seguir pensant en algunes frases sentides al debat parlamentari, com les de la diputada Lorena Roldán, citant el poeta grec Yorgos Seferis, dient que “allà on la toquis, la memòria fa mal”. En aquest cas en especial, la memòria dol, i cal condemnar, com condemno, la dictadura franquista i qualsevol règim totalitari. Cal rebutjar qui vulgui coartar les llibertats i tots aquells que vulguin imposar la seva ideologia a través de la por, de les coaccions o de la violència. Dijous al vespre, unes quantes persones esperaven els diputats a la sortida del Parlament insultant-los amb fanàtica virulència. Així estem. Patètic. Recordar és important, i ho és si també serveix per prendre totes les mesures per assegurar que mai més permetrem repetir la història, ni a casa nostra, ni tampoc quan sabem que es repeteix a casa dels altres.