Poc convencionals

El gènere fadista gaudeix aquests últims temps de noves interpretacions estilístiques, entre les quals destaquen les que practiquen uns quants artistes joves i talentosos, d’enorme dinamisme i desimboltura. És en aquesta línia sorprenent de novetat i frescor per la qual deambula la proposta de Fado em Trio o, el que és el mateix, el molt entretingut projecte que protagonitzen la cantant Flora Miranda, el pianista Bernardo Soares i Ricardo Casaleiro, que s’encarrega de les percussions com el vibràfon, inversemblant en aquest gènere. Enorme encert del festival Interfado que ens ha permès descobrir i gaudir d’una manera de fer fados extremament moderna, perfecta per desdir aquells que afirmen que aquest estil pot arribar a ser una mica avorrit, sobretot quan s’atansa massa a la tradició. El més que entretingut xou ofert pel jove trio portuguès va servir per presentar el seu àlbum homònim, el primer que han editat, i per demostrar que en viu són capaços d’oferir un espectacle molt amè, divertit i farcit de vitalitat.

El més destacat, per descomptat, la meravellosa i acolorida veu de Flora Miranda, una artista sorgida en l’edició portuguesa d’Operación Triunfo i que en l’actualitat gaudeix d’enorme popularitat entre els seus paisans gràcies també a un vessant d’actriu que complementa la seua personalitat artística. Maria Lisboa, Querer e oxalà, Colcha de linho, Casa de mariquinhas, Barco negro o Povo que lavas no rio, entre d’altres, van servir per demostrar-nos que el fado té un estat de salut excel·lent i que gent tan poc convencional com Fado em Trio li asseguren un magnífic futur i anys de molt interessant desenvolupament.