La filosofia, més que una assignatura

El tercer dijous de novembre es commemora el Dia Mundial de la Filosofia. Enguany, 17 de novembre. Permeteu-me commemorar-la amb tots vosaltres amb aquestes quatre ratlles tot reivindicant-la. Podem reivindicar la filosofia dient que és imprescindible en el sistema educatiu, i que ha de formar part obligatòriament del currículum de secundària (és a dir, ESO, Batxillerat i FP). Totalment d’acord. Així ho crec i us voldria convèncer. Però si la reivindicació fos només aquesta, estaríem defensant una assignatura. Voldria anar més enllà. La filosofia és més que una assignatura. Tot i que el seu abecedari és la història de la filosofia, i per tant per transitar-la s’ha d’haver estudiat aquesta història com a assignatura, no només estudiant aquesta assignatura es fa filosofia. Es fa filosofia quan pensem en les preguntes primeres i darreres, però també quan pensem en les respostes de sentit de la vida quotidiana. La filosofia es pot enlairar molt, però també la trobem en l’experiència immediata. La formació en filosofia no només ens abasteix d’uns coneixements útils per aprovar una assignatura, sinó que ens basteix eines fonamentals per transitar la vida de cadascú i per construir una societat més cohesionada i enraonada. Per què? Doncs perquè la filosofia té molt a veure amb la manera de ser dels humans. A les persones, com a éssers racionals, ens caracteritza conèixer i pensar, qüestionar-nos èticament l’existència i esperar que les coses vagin a millor. Són les tres dimensions que segons Kant defineixen els humans i que ell resumia en les tres preguntes: què puc conèixer, què haig de fer i què puc esperar. Per donar-hi resposta, Kant analitza la Raó, tant en la seva dimensió teòrica o pura, com en la dimensió ètica o pràctica. En l’anàlisi de la dimensió teòrica o pura, Kant constata que podem conèixer fenòmens i fer ciència gràcies a l’enteniment, i també podem fer filosofia a l’hora de pensar. Conèixer i pensar són dues activitats intel·lectuals que defineixen el gènere humà. La filosofia i el pensament ens defineixen, tal com deia al principi, no només per reflexionar sobre les preguntes més radicals, sinó per buscar orientació a nivell de la vida quotidiana. És per tot això que la filosofia és més que una assignatura, és una formació que no podem abandonar com a persones. Ara que els humans ens trobem abocats a un repte absolutament nou, situar-nos entremig dels posthumans (robots humanitzats) i transhumans (humans modificats per assolir nivells d’eficiència determinats), una de les característiques que hem de defensar com a definitòries és la del pensament. No sé si aconseguirem que els robots pensin. No sé si farem transhumans perfeccionats genèticament i tecnològicament, però si que cal que pensin, que es qüestionin pel sentit. Hi ha qui diu que com que el pensament mai no podrà ser ciència i no podrem demostrar res de les múltiples respostes a les preguntes fonamentals, millor no fer-les. Potser no hi ha resposta al sentit, però potser sí. Al cap i la fi, dir que no n’hi ha és tan una aposta del pensament, com la que diu que sí que n’hi ha. El que no podem fer és deixar de buscar el sentit, deixar de pensar. Per això la filosofia és més que una assignatura, és una disciplina que ens acompanya en la formació com a éssers humans, és a dir, com a persones. Ara bé, també és veritat que per no fer el ridícul i pretendre descobrir la Mediterrània, quan ja fa molt que està descoberta, i també per poder veure-hi més lluny, necessitem pujar a les espatlles dels qui ens han precedit. Per això aquesta formació transversal que és la filosofia necessita de l’estudi de la Història de la filosofia. No només, però sí especialment, està bé recordar-ho avui, Dia Mundial de la Filosofia.