SEGRE

CRÍTICADELLIBRES

El món de mossèn Jesús Tarragona

Creat:

Actualitzat:

Mossèn Jesús Tarragona i el seu món és un volum dens que depassa les 300 pàgines, amb la fotografia de la coberta de Toni Prim que conjumina la façana del Museu amb el bell campanar gòtic de l’església de Sant Llorenç. I enmig dels dos el fotògraf hi va col·locar l’home que ho havia fet possible: Mn. Jesús Tarragona. Josep Reñé, president de la Diputació, lloa en el seu punyent text preliminar sobre la unitat del Museu el magnífic treball biogràfic de Josep Varela i la trajectòria personal i eclesiàstica de mossèn Jesús Tarragona. Montserrat Macià, directora de l’IEI, emmarca aquest volum amb un pròleg esplendorós que en tot moment fa costat al mossèn biografiat. Ella fou la inspiradora d’aquest volum, que es llegeix com una novel·la. El professor Josep Varela ha escrit una biografia que arrossega el lector des del bon començament. Cal felicitar-lo per l’extensa documentació d’un tema com el dels Beneficiats laïcals de la Catedral, tan compromès. Els mateixos bisbes s’hi van sentir ben incòmodes. Temps abans un nen rioler que es diu Jesús entra al seminari als 10 anys. Els pares només el poden visitar cada setmana. Ell pot contemplar la finestra de casa seva des del seminari estant. Van ser deu germans i ara en queden set, ell és el més petit. Amb el gran, el Josep, es porten 22 anys. Josep fa anys que és capellà i el protegirà sempre. Just quan s’acaba el curs, comencen les vacances i ell retorna a casa, esclata una guerra abassegadora, la del 1936. Dos germans assassinats, el pare a la presó i la mare i les dues germanes sense recursos perquè els han confiscat les propietats de Torrelameu. El 8 de desembre del 1938 es reprenien a Fonts les classes del Seminari del bisbat de Lleida. Només hi van estar el curs 1938-39. L’estiu del 1939 ja anaven cada dia al Seminari de Lleida, oïen missa i ordenaven aquell desori. A Fonts, el curs passat, Laureano Castán, fill del poble, els treia a passejar cada dijous. Allí, el jove Jesús va conèixer Joan Mora, l’estimat rector actual de l’església del Carme, que tant ajuda els necessitats amb la seva Jericó. I també es van retrobar al seminari de Lleida. Una persona important per al Museu va ser Mn. Pere Armengol. Nascut a Cervera, estudià al Seminari de Lleida. El 1916 el bisbe Miralles el nomenà professor de litúrgia del Seminari i director de la revista Esperanza. Fou l’autor d’una eina essencial: el primer catàleg de les obres del Museu, publicant diversos articles a la revista Esperanza que anaven explicant les peces que tenia. Fou un de tants sacerdots lleidatans assassinats l’agost del 1936. Mn. Pere Armengol, que era el meu oncle, quan escrivia a la família ho feia en català. Servo cartes d’ell dirigides als meus pares. Després de la guerra, Mn. Castán, responsabilitzat pel bisbe Moll del patrimoni del bisbat, va fer aplegar els articles publicats a Esperanza en un únic catàleg i encarregà al jove seminarista Jesús Tarragona, amb només 18 anys, que anés al dipòsit de l’IEI i marqués tot el que pertanyia, segons el catàleg de Mn. Armengol, al Museu Diocesà. I arribà el dia de la primera missa de Mn. Tarragona. En la compacta fotografia familiar es pot veure l’alta figura de Mn. Josep al fons. I van començar les aventures del jove sacerdot, Mn. Jesús, sempre disposat a la feina, com a vicari i rector. Passant per Juneda, 6 anys a Tragó de Noguera i 10 a Bell-lloc, on va tenir com a escolar el pare de Joan Solà, el filòleg. Cada any organitzava una excursió amb escolans per ensenyar-los el mar. Venut l’edifici del Seminari per transformar-lo en la Universitat de Lleida, l’art sacre s’aixoplugà al bisbat.

I arribà el retorn a Lleida com a rector de l’església de Sant Llorenç, de la qual hagué de treure la pols i la deixà com una patena, va fer restaurar el seu campanar i fou el constructor de l’església de la Sagrada Família, a Cappont, que s’inauguraria l’any 1970 quan el bisbe Don Aurelio del Pino, que l’havia incentivat, renunciaria al càrrec. I llavors aterrà a Lleida el bisbe Malla que amb la seva dalla segregaria tantes parròquies que havien conviscut 800 anys. Don Aurelio també n’havia segregat, però curiosament no se’n parla, diu el punyent Josep Varela.

L’ermita de Grenyana depenia de la Sagrada Família i els nens de la partida feien classe a la sagristia de l’ermita. La seva mestra era Pepita Pelegrí, esposa de Jaume Barrull, director de l’Escola Annexa de Grenyana. Aquest matrimoni i l’ermità Xavier Pelegrí, cunyat de Barrull, foren l’ànima d’una notable mobilització veïnal. S’ha de mencionar l’exposició Pulchra del 1993 per commemorar el centenari de la creació del Museu pel Bisbe Messeguer, i la inauguració del Museu de Lleida l’any 2007.

tracking