Futbol, vetos i dret d'admissió

El meu amic Miranda està aquests dies preocupat. L’espai futbolístic sobre el qual informa diàriament s’ha enterbolit amb un inèdit episodi del Lleida Esportiu on afició, penyes i directiva del club semblen establir una batalla l’origen de la qual es troba en el veto a admetre com a espectadors determinats discrepants.

El dret d’admissió permet a qualsevol impedir l’entrada a un ciutadà en un recinte esportiu?

Catalunya, pionera a regular el dret d’admissió. El Parlament de Catalunya, sensible amb els drets dels ciutadans, té regulada minuciosament aquesta matèria per evitar arbitrarietats des del setembre de l’any 2010 (llei 112/2010).

La Llei és clara, “l’exercici del dret d’admissió no pot comportar en cap cas discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual o identitat de gènere, les condicions d’accés sobre les quals poder basar l’exercici del dret d’admissió han de ser concretes i objectives i en cap cas no poden ser arbitràries ni improcedents ni basar-se en criteris discriminatoris que puguin produir indefensió”.

Qui són els responsables quan es transgredeix la llei? “Els titulars de l’establiment o espai obert al públic i els organitzadors.”

El rètol de “reservat el dret d’admissió” avui ha d’exhibir-se al costat de l’autorització administrativa prèvia donada per la Generalitat.

Què fer si es resulta perjudicat? Poden existir altres responsabilitats?

Tenim una regulació concreta i ben clara sobre el dret d’admissió, ignorar-la o aplicar-la de forma irregular comporta responsabilitats legals podent fins i tot conformar, en alguns casos extrems, un il·lícit penal per coaccions.

Què s’ha de fer si un resulta perjudicat? S’ha d’acudir al Jutge perquè anul·li la decisió arbitrària i indemnitzi l’afectat del perjudici sofert, extrems que, al seu torn, han de ser examinats puntualment en cada cas concret.

Consell legal

En supòsits com l’apuntat més amunt sempre resulta molt més recomanable la solució transaccional que no un plet. Tal decisió ha de ser encoratjada per la societat a través dels organismes esportius i municipals i també amb la complicitat dels mitjans de comunicació perquè es pugui arribar a assolir pacífiques solucions.

Recordi’s que el plet és sempre cirurgia i al meu amic Miranda, en casos com el comentat, no el fa gens feliç que algú pugui resultar-ne perjudicat.