Determinació

Del llatí determinatio, la determinació és l’acció d’abordar o decidir una cosa de manera ferma. També s’associa amb el valor, la intrepidesa i la resolució davant dels perills o les dificultats. Són sinònims de determinació la resolució, la iniciativa, la decisió, l’audàcia, la gosadia i el valor.

Es coneix com a autodeterminació l’autonomia o independència d’una persona, un grup, una comunitat o una nació. L’autodeterminació concedeix la capacitat per prendre decisions per compte propi, sense haver de demanar permís.

La determinació et permet prendre decisions i actuar en conseqüència. Et permet reaccionar, adaptar-te als canvis, al mercat, al dia a dia. Esclar que requereix gosadia, iniciativa i valor! El valor és necessari per adaptar-se al canvi, per atrevir-se a innovar. La gosadia és aquell punt d’atreviment mesurat que et permet actuar de manera estratègica. I la iniciativa és aquesta capacitat de crear, d’emprendre, de tenir idees, de generar i compartir visió de futur.

La determinació és el pilar de les persones fortes, executives, decisives, capaces de crear empresa, d’arriscar-se, de fracassar, d’aprendre, de perseverar i de triomfar.

Geert Hofstede, un científic alemany, va realitzar un estudi comparatiu de les característiques culturals de setanta països. Va crear sis ítems. Un és l’individualisme vs. col·lectivisme; un altre, l’aversió vs. propensió a la incertesa.

Com més individualista siguis, més orientat estaràs a objectius sense amagar el teu talent. El contrari és ser col·lectivista, orientat a la voluntat del grup o de la comunitat per sobre de la pròpia i a camuflar el talent per no destacar per damunt del grup.

Pel que fa a la propensió a la incertesa, implica acció, ser determinant, emprenedor i innovador. En canvi, l’aversió al risc implica reflexió, ser més protocol·lari i de procés.

Els Estats Units són individualistes (índex 91) i amb una baixa aversió a la incertesa (46). Allà hi ha cultura emprenedora, innovadora i de tolerància al fracàs com a part necessària per a l’èxit.

El nostre país és poc individualista (índex 51) i amb una elevada aversió a la incertesa (índex 86). En aquest context, destacar és difícil. La determinació per emprendre és exclusiva d’uns quants.

Coneixeu algú?

Jo sí. Són els líders que creen empreses i, per tant, ocupació. Sense ells, cap sistema econòmic no seria sostenible.

La determinació de ser un líder és una opció de vida. Implica un camí d’aprenentatge i de millora continuat. En aquest hi haurà moments d’èxtasi i de desencant, un continu desafiament que ens mantindrà en alerta i la poderosa sensació de transcendir.

A Ingenio, Leadership School fa anys que investiguem líders empresarials i tots són exemples de determinació.

Aquest any hi han participat més de quaranta directius i els resultats han estat extraordinaris. Tots han superat nivells de lideratge del 70%. Això implica esforç, tenacitat, perseverança, estratègia i, sobretot, determinació.

Al nostre país, tenim la determinació que construeix grans líders. I a Ingenio la reconeixem amb el premi al Líder de l’Any. S’ho mereixen per atrevir-se a destacar, per arriscar-se, per emprendre i per aprendre.

Perquè, com deia Walt Disney, emprenedor i milionari, “un dia com qualsevol altre vaig decidir triomfar. No esperar les oportunitats, sinó jo mateix buscar-les. Veure cada problema com l’oportunitat de trobar una solució. Aquell dia vaig descobrir que el meu únic rival no eren res més que les meues pròpies debilitats, i que en aquestes hi ha l’única i la millor manera de superar-nos. Aquell dia vaig deixar de témer a perdre i vaig començar a témer a no guanyar”.